Benvinguts!

Em mou a fer fotos el plaer intens de fer-les i editar-les, i el gust per compartir-les. Per això aquesta web té tres objectius:

  1. Tenir periòdicament informats del meu treball fotogràfic a les persones interessades, mitjançant aquest bloc que s’actualitza regularment.
  2. Ser una mena d’arxiu públic de les meves imatges i llibres digitals, mitjançant els apartats “Les meves fotos” i  “Llibres digitals”.
  3. Disposar d’una finestra per donar un cop d’ull a les vostres produccions que, després de passar pel bloc, es guarden un temps als portafolis de “Les vostres fotos” o a l’apartat “Els vostres llibres”.

Finalment hi ha l’apartat “Troballes” on hi guardo enllaços a vídeos que m’han interessat, sovint relacionats d’una manera o altra amb la fotografia.

Els vostres comentaris són molt benvinguts! Al peu de totes les pàgines d’aquesta web trobareu un espai per a escriure el vostre e-mail si voleu que us tinguem al corrent de les nostres novetats. Gràcies!


PASSEJADA EN DRON PER L’ILLA DE LESBOS

Fa temps que no publico en aquesta web cap “troballa”. Avui us porto una troballa doble. Doble perquè he ajuntat dos vídeos sobre un mateix tema: dues passejades a vista d’ocell sobre la magnífica illa grega de Lesbos. Dues mirades ben diferents, boniques formalment totes dues, però que posen de manifest -una vegada més- uns dramàtics contrasts propis de la nostra societat egoïsta i decadent. El paradís i l’infern en una mateixa i petita illa. Un contrast que interroga la nostra sensibilitat ètica, amb l’estètica d’unes imatges.


“Amb tanta violència brutal, amb situacions de màxima incertesa per a tants milions de persones, plantejar-se si cal mostrar el que ocorre amb contundència és una reflexió d’un sarcasme, d’una hipocresia tal, que dedicar-li un minut seria dedicar-li una importància a gent que no té cap mena d’interès. Cal documentar fefaentment el que ocorre, cada vegada amb més obligació. Perquè a pesar que sembla que avui és més fàcil fotografiar, cada vegada hi ha més censura, i més autocensura. Cada vegada s’evita més parlar dels temes importants.”

Gervasio Sánchez

Un Uluru particular

Aviat farà un any que ens va visitar l’huracà Glòria. Les ribes del Ter i de la riera de Llémena van quedar plenes de troncs d’arbre que van arrencar i arrossegar les seves imponents i turbulentes crescudes, juntament amb altres andròmines que van trobar al seu pas. Els treballs de neteja de les lleres van anar separant la brossa i agrupant els troncs en unes monumentals estibes, algunes de les quals heu vist fotografiades en entrades d’anteriors d’aquesta web. A poc a poc, se’ns van anar fent familiars aquelles piles de troncs i es van anar integrant al paisatge.

Un capvespre d’aquesta tardor vaig tornar a passejar per aquells paratges. M’hi esperava una sorpresa. Tot d’un plegat, en un revolt del camí, vaig veure a uns dos-cents metres un puig, una muntanyeta nova, a la zona on hi havien hagut fins feia poc els troncs apilats. Els raigs del sol ponent la tenyien d’un color vermellós. La textura de la superfície sense vegetació d’aquell turó, juntament amb el color rogenc i la seva forma em van fer exclamar: Òndia! l’Uluru a la Vall de Llémena!!

Feia un parell de setmanes que no passejava per aquesta zona i aquests quinze dies havien estat suficients per a que potents màquines trituradores de fusta convertissin les enormes piles de troncs en aquest Uluru particular. Pocs dies més tard, aquestes tones de biomassa van desaparèixer i en aquests moments, segurament transformades en pellets, el meu Uluru particular deu escalfar un grapat de llars…


“Sentir i fotografiar allò que ens fa vibrar no ens assegura que els altres sentiran el mateix en veure la imatge. Però una vegada s’ha descobert què és el que volem despertar en els altres, el saber que hom pot anar a les palpentes mentre ho intenta, constitueix ja un desafiament”.

Minor White

ARRELS (i 3)


“No importen el públic, ni els marxants, ni els col·leccionistes ni els curadors: El que realment importa és entendre’t a tu mateix i comprendre, profundament, per què repeteixes certs temes, certs tractaments, la teva pròpia manera de mirar, quins patrons hi ha en la teva obra , però sobretot preguntar-te constantment «Per què faig aquestes fotografies?”

Pieter Wisse

BON NADAL!

T’adjunto un regal exclusiu que el meu tió m’ha cagat per a tu:

Efectivament, es tracta d’un llibre de fotografies que et faig arribar avui com a primícia, a tu i a tots els amics i amigues que teniu la paciència de seguir les publicacions d’aquesta web. Fins l’any que vé no el faré públic.

Tot un conjunt de roderes, pòsits, sediments, arrels… formes i textures degudes a l’atzar de les forces de la natura que a vegades, com deia Oscar Wilde, sembla entossudir-se en imitar l’art.

Podeu fullejar-lo clicant damunt la portada, que us portarà a la pàgina de fotoàlbums d’aquesta web. A veure què us sembla.

Bones festes i millor any!


«El llibre és el vehicle idoni per a mostrar fotografies, sempre que estigui seriosament programat i editat. Permet una revisió contínua i sobretot arribar a una conjunció perfecta entre el format de les imatges, la seva disposició i la seva complementarietat, les unes amb les altres.»

Xavier Miserachs

ARRELS (2)


“No importen el públic, ni els marxants, ni els col·leccionistes ni els curadors: El que realment importa és entendre’t a tu mateix i comprendre, profundament, per què repeteixes certs temes, certs tractaments, la teva pròpia manera de mirar, quins patrons hi ha en la teva obra , però sobretot preguntar-te constantment «Per què faig aquestes fotografies?”

Pieter Wisse

ARRELS (1)


“No importen el públic, ni els marxants, ni els col·leccionistes ni els curadors: El que realment importa és entendre’t a tu mateix i comprendre, profundament, per què repeteixes certs temes, certs tractaments, la teva pròpia manera de mirar, quins patrons hi ha en la teva obra , però sobretot preguntar-te constantment : Per què faig aquestes fotografies?”

Pieter Wisse

BLANC I NEGRE O COLOR?

Vet ací un dubte que se’m presenta moltes vegades. Sovint és fàcil de resoldre. Avui, amb aquestes imatges de la Font de’n Coromines de Sant Gregori, no he sabut què fer. A tu què et sembla?

Amagada a l’interior d’un bosc de roures i alzines es troba aquesta font, ubicada a l’interior de les runes de l’edifici que, antigament, va ser la planta embotelladora d’aigua. Avui només queden les quatre parets mestres de l’edifici, que envolten la font ferruginosa i picant, que porta una gran quantitat de ferro i carbonats, motiu pel qual la seva aigua presenta una coloració vermellosa… si la foto és en color…

Color o blanc i negre? (mou la línia divisòria) Tu que opines?


“El que no faig mai és fer blanc i negre i color en la mateixa sessió, d’això sóc incapaç; és com si em posés el xip del color o del blanc i negre i ja no pogués sortir d’aquí. Però quin xip em poso ho decideixo sense cap raó concreta; a vegades, si hi ha molta llum o si es dóna qualsevol altra circumstància, ho veig i em dic: «això és blanc i negre». Ja us dic, és una cosa intuïtiva.”

Ramón Masats