Benvinguts!

Em mou a fer fotos el plaer intens de fer-les i editar-les, i el gust per compartir-les. Per això aquesta web té dos objectius:

  1. Tenir periòdicament informats del meu treball fotogràfic a les persones interessades (recentment hi he obert una escletxa, “Les vostres fotos”, per poder donar un cop d’ull a les vostres produccions)
  2. Ser una mena d’arxiu públic de les meves imatges i llibres digitals.

Aquesta part de la web que fa d’arxiu té cinc “calaixos”. El primer, “Calaix de sastre”, com el seu nom indica, és el menys específic de tots ells. Hi trobareu imatges diverses, des de paisatges rurals o urbans fins a retrats d’animals o detalls arquitectònics. És realment un calaix de sastre on hi arxivo totes les imatges que no puc ubicar als altres quatre calaixos, que s’anomenen: Blanc i negre”, Macro”, “Mínimal”  i  Llibres”.

Periòdicament buido aquests calaixos i, amb les millors imatges que hi trobo, en faig un recull que publico a l’apartat “Fotoàlbums”

També hi ha un apartat “Llibres d’art” que recull altres llibres digitals i finalment “Troballes” on hi guardo enllaços a vídeos que m’han interessat.

LLUITA A MORT?

No crec. Segurament es tracta d’un ritual d’aparellament. En tot cas, seria el que els francesos anomenen la “petite mort”. El mascle, encegat per l’excitació, se la menjaria. Literalment. Ella, en canvi, sembla que no està gaire per la feina, malgrat l’evident violència masclista. Però no, tot i que és temptador, no humanitzarem l’escena. Per bé que és innegable que compartim una part gens menyspreable de la nostra dotació genètica respectiva amb aquests animalons que s’arrosseguen. Fins i tot hom parla del nostre “cervell reptilià”, que es veu que controla les nostres funcions vitals més importants, entre elles, precisament, l’impuls reproductiu… Ehem, no emboliquem més la troca. Deixem-ho aquí…



“La càmera s’ha d’utilitzar per a enregistrar la vida, la representació de la veritable substància i la quinta essència de la cosa en si, tant si es tracta d’acer polit o de carn palpitant.”

Edward Weston

Arbres, cards…

…i la constant xarxa elèctrica pentagramant el cel.

Un gegant resistint les crescudes enmig del riu

Card marià, també anomenat “card de la llet de la Mare de Déu” (Silybum marianum) . La imprescindible Viquipèdia explica que hi ha una llegenda medieval sobre aquesta planta que diu que la Verge Maria va utilitzar les grans fulles d’un card per tal d’amagar Jesús dels soldats d’Herodes. Al moment d’escapar, del seu pit van caure algunes gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espècie (a la fotografia no s’aprecien), per tal de recordar aquell assenyalat dia.

Un jove i presumit plataner d’ombra (Platanus hispànica) que sembla vinclar-se per emmirallar-se al bassal.

“La fotografia no es limita a reproduir el real, ho recicla.”

Susan Sontag

VIATGE AL COR DE LA MALÀRIA

Fa poc més d’un més que vàrem inaugurar la secció “Les vostres fotos”, i en aquest període de temps hem pogut gaudir d’un excel·lent recull d’imatges noves. Us animem a que continueu fent vostra del tot aquesta secció i els vostres portafolis, mantenint actualitzada la informació sobre el vostre treball, mostrant-nos els resultats de la pràctica de la nostra afició compartida, i fent aquells comentaris públics que considereu oportuns.

Avui, dia de Sant Joan, estem d’inauguració altra vegada! El llibre Viatge al cor de la Malària de Miquel Ruiz Avilés, editat per 6qsite.com, inaugura la nova secció “Els vostres llibres”, dins l’apartat de “Llibres digitals” (cliqueu damunt la portada per fullejar-lo). Una nova secció que està esperant les vostres aportacions. Animeu-vos!

Miquel Ruiz Avilés (Purullena, Granada, 13 de març de 1954) és un fotògraf de premsa que va començar la carrera fotoperiodística a la delegació d’El Punt a Figueres. Ha col·laborat com a corresponsal gràfic a l’agència EFE i a diversos diaris i revistes, entre ells: El Periódico de Catalunya, l’Avui, El MundoLa Vanguardia, Punt Diari, El País, Interviú, Cambio 16, El Observador, etc.

El 1993 fou cofundador de l’associació Fotògrafs per la Pau. Va ser guardonat pel Col·legi de Periodistes amb el premi La Mosca Especial i l’any 2019 va rebre el Segell de Fortià atorgat pel municipi de Fortià en homenatge a la seva trajectòria professional.

Al llibre Viatge al cor de la malària ens mostra, en unes imatges magnífiques, el seu viatge a Libèria l’any 2008, per portar material sanitari als poblets escampats per la selva del comptat liberià de River Gee, on va trobar-se amb una situació de fort impacte emocional que no podrà oblidar mai…


“Quan hom es troba davant d’una atrocitat, què és una bona foto?, em pregunten de vegades. En la meva resposta hi ha poques paraules: la fotografia és el meu llenguatge. El fotògraf està aquí per tenir la boca tancada, siguin quines siguin les circumstàncies, està aquí per observar i per fotografiar. A través de la fotografia treballo, m’expresso. A través d’ella visc.“

Sebastião Salgado

LES VOSTRES FOTOS

Noves orquídies salvatges, totes tres de les rodalies d’Amer, per afegir a la col·lecció de Joaquim Reberté

Orchis militaris

Ophrys araneola

Ophrys apifera var Dyris, una orquídia difícil de trobar

“L’exploració de la fotografia ha anat despertant, durant més de cent anys, l’artista, científic i aventurer que habiten el nostre interior. I ara, les eines digitals ens han obert portes l’existència de les quals desconeixíem.”

Rick Smolan

LES VOSTRES FOTOS

Avui dues orquídies salvatges de Joaquim Reberté

La vida a l’ombra d’un Himantoglossum hircinum (orquídia del boc)

Serapias lingua rosada (llengua de gall) a primera hora del matí amb un visitant

“La pandèmia m’ha ajudat a repensar qui era, abans de la pandèmia (…) Estic començant a llegir poesia, cosa que no havia fet mai, i tinc curiositat per veure com influirà en el meu treball fotogràfic”

Lesly Deschler Canossi

LES VOSTRES FOTOS

Noves imatges d’Arty que incorporarem al seu portafolis.

Heura sobre paret blava

BCN/Skater/Graffittis

Porta encadenada

Moto arraconada

«Es pot reduir la subjectivitat de l’artista a les seves eleccions o a la seva actitud envers les coses i esdeveniments del món visible i accessible per a tots? O potser hi hagi quelcom invisible, amagat sota la superfície del món, alguna cosa que no es pugui registrar i fotografiar amb objectivitat, alguna cosa que només l’art, només la subjectivitat de l’artista pugui revelar? Òbviament aquesta pregunta sorgeix arran de la reivindicació de representar allò invisible, amagat, inaccessible, aliè… Una reivindicació que s’ha formulat fins a la sacietat al llarg de la història de l’art modern.»

Boris Groys