Els vostres comentaris són molt benvinguts! Al peu de totes les pàgines d’aquesta web trobareu un espai per a escriure el vostre e-mail si voleu que us tinguem al corrent de les nostres novetats. Gràcies!
El riu Onyar des del Pont de PedraCasa al carrer de Pierre Vilar (façana posterior)Columna de la Constitució de 1869Generalitat de Catalunya a Girona.Rafael Masó i Valentí (1880-1935) «Casa Teixidor» coneguda popularment com «La Punxa»Rafael Masó i Valentí (1880-1935)«Casa Gispert Saüch».
«Comença a mirar el món d’una altra manera. Mira els objectes quotidians, el seu disseny, la seva forma, les seves característiques individuals. Pensa en el futur i imagina’t la seva importància».
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
La Farinera Teixidor és un edifici gironí, modernista, dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó i construït entre el 1910 i el 1912. De bon principi hi havia la vivenda dels propietaris, les oficines, les naus industrials dedicades a la fabricació de farina i derivats (d’aquí l’abundància del color blanc i de la iconografia de les espigues en els detalls de ceràmica de la façana i en la reixa) i també els magatzems. Actualment es conserven només les parts dedicades a la vivenda dels propietaris i a les oficines, que són les que es veuen en aquestes imatges. Clicant AQUÍ trobareu una extensa descripció de l’edifici i la seva història.
Les antigues oficines de la fàbrica.
La vivenda.
Un passadís comunicava la vivenda dels propietaris amb les oficines.
«Què és una obra de creació sinó la recerca desolada d’una solució que encara no existeix?»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
«L’art contemporani va entrar en escena quan la financiarització especulativa i el nou capitalisme lliberal van prendre les regnes ja a finals dels anys ‘60 i principis dels ‘70. I el nostre objectiu és trobar una alternativa»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, segons diu la seva web, és un complex cultural que integra dos serveis municipals, una escola de música i conservatori (EMVIC) i un centre d’arts escèniques (CAE). L’Atlàntida és, doncs, un equipament municipal que presta serveis interactius de formació, exhibició i suport a la creació i producció en l’àmbit de la música i les arts escèniques.
«La càmera és un instrument que ensenya a la gent a veure-hi i a mirar sense càmera.»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
No només compleixo amb un ritual que es repeteix cada any per aquestes dates, sinó que et desitjo de cor, a tu i als qui estimes, unes festes i un nou any curull de salut, empenta i il·lusió.
El ritual ja comporta, des de fa uns anys, acompanyar aquests bons desigs amb un senzill obsequi: un llibre digital que aquest any he titulat POST-FOTOGRAFIES, i que recull algunes de les meves imatges. Els seguidors veterans d’aquest bloc en trobaran moltes que els seran familiars, ja que totes van ser publicades en aquesta mateixa web entre els anys 2020/21.
Si el vols fullejar, clica damunt la portada del llibre:
Happy New Year! Frohes neues Jahr! Feliz año nuevo! Un An Nou fericit! Buon anno! Gelukkig nieuwjaar! Bonne Année! Gott Nytt År!Shchaslyvoho Novoho roku! Erós an nau!Feliz Ano Novo! Urte berri on!
“Gener 1. Avui no és el primer dia de l’any per als maies, jueus, àrabs, xinesos i molts altres habitants d’aquest món (…) resulta més aviat exagerat dir que la humanitat sencera celebra aquesta cruïlla de la frontera dels anys. Però això sí, cal reconèixer-ho: el temps és força amable amb nosaltres, els seus fugaços passatgers, i ens dóna permís per creure que avui pot ser el primer dels dies, i per voler que sigui alegre com els colors d’una verduleria.”
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
🇬🇧 IMPORTANT: If you want to see them properly, enjoy the images as long as you go directly to the web and on a screen larger than that of the smartphone. The automatic sending by e-mail to the followers of this blog compresses them a lot and they lose a lot of quality.
🇫🇷 IMPORTANT: Si vous voulez les voir correctement, profitez des images tant que vous allez directement sur le web et sur un écran plus grand que celui du smartphone. L’envoi automatique par e-mail aux abonnés de ce blog les comprime beaucoup et leur fait perdre beaucoup de qualité.
🇪🇸 IMPORTANTE: Si quiere verlas como es debido, disfrute las imágenes siempre que pueda directamente en la web y en una pantalla más grande que la del smartphone. El envío automático por e-mail a los seguidores/as de este blog, las comprime mucho y pierden mucha calidad.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
El Refugi antiaeri del Jardí de la Infància de Girona és un búnquer subterrani de formigó amb l’interior subdividit en deu habitacions comunicades entre si i connectades per un llarg i ample passadís. Segons la web del Museu d’Història de Girona, disposava de llum elèctrica, però no tenia lavabos, ni farmaciola, ni aigua corrent. A la pàgina web d’aquest museu hi trobareu més informació així com la possibilitat de fer unavisita virtual a l’interior del refugi.
«Existeix un aparell especial, la càmera, que és una metàfora d’alguna cosa antiga (…) necessitem aquest aparell per veure la humanitat, així com necessitem un telescopi per veure-hi de lluny o un microscopi per veure-hi de prop o unes ulleres per veure-hi millor.«
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“Sovint he pensat que si la fotografia fos difícil en el veritable sentit del terme, es a dir que la creació d’una simple fotografia impliqués tant de temps i esforç com la producció d’una bona aquarel·la o gravat, hi hauria una gran millora en la producció total. La pura facilitat amb la qual podem produir una imatge, sovint condueix a un desastre creatiu.»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
