Benvinguts!

Em mou a fer fotos el plaer intens de fer-les i editar-les, i el gust per compartir-les. Per això aquesta web té tres objectius:

  1. Tenir periòdicament informats del meu treball fotogràfic a les persones interessades, mitjançant aquest bloc que s’actualitza regularment.
  2. Ser una mena d’arxiu públic de les meves imatges i llibres digitals, mitjançant els apartats “Les meves fotos” i  “Llibres digitals”.
  3. Disposar d’una finestra per donar un cop d’ull a les vostres produccions que, després de passar pel bloc, es guarden un temps als portafolis de “Les vostres fotos” o a l’apartat “Els vostres llibres”.

Finalment hi ha l’apartat “Troballes” on hi guardo enllaços a vídeos que m’han interessat, sovint relacionats d’una manera o altra amb la fotografia.

Els vostres comentaris són molt benvinguts! Al peu de totes les pàgines d’aquesta web trobareu un espai per a escriure el vostre e-mail si voleu que us tinguem al corrent de les nostres novetats. Gràcies!


Sequera

Ja fa una colla de dies que tenim en aquest estat la riera del Llémena…
Fa uns mesos que tenia aquest altre aspecte, recordeu? Cada any, a l’estiu, afluixa molt el cabal d’aigua, però jo no recordo una temporada tan llarga, tan seca…

La fotografia s’ha desmaterialitzat i s’ha convertit en pura informació que circula per les nostres actuals xarxes comunicatives. Aquesta metamorfosi del mitjà és un dels més singulars i destacats canvis que ha significat la introducció de la fotografia electrònica“.

Daniel Canogar

Som més iguals que diferents

De la més senzilla a la més sofisticada...
Que potser no són totes més iguals que diferents? No són totes flors?
Tots som més iguals que diferents.

“Sóc jueu. No té ulls un jueu? No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?… Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem?”

William Shakespeare (El mercader de Venècia)

Tites, tites…


Hi ha quelcom de depredació en l’acció de fer una foto. Fotografiar persones és violar-les, doncs les veiem com mai es veuen a si mateixes, les coneixem com mai poden conèixer-se; transforma a les persones en objectes que poden ser posseïts simbòlicament […] És la més suau de les depredacions, amb l’objecte de documentar una realitat oculta, és a dir, una realitat oculta per a ells…”

Susan Sontag

La màquina de fer somnis


“A vegades, a la nit, quan estic en el límit entre el somni i la vigília, puc entrar per una porta a la meva infantesa i tot està com estava llavors, amb les llums, les olors, els sons, i la gent… Recordo el carrer silenciós on vivia la meva àvia, l’agressivitat del món de la gent gran, el terror pel desconegut i la por a les tensions entre el meu pare i la meva mare”

Ingmar Bergman

Te’n recordes…?

…de quan els blats trencaven el color tímidament, sense gosar daurar-se del tot encara, allà, cap a la Novella Alta, camí de Linyola…

…sempre acompanyats d’un fràgil tremolor, tacat de sang, de les puputs?

Te’n recordes que quan erem petits, al Pla d’Urgell anomenavem “puput” a aquesta flor?

I de la dolçor embriagadora dels xuclamels que ens anunciaven que ja estava al caure el temps de les cireres…

Te’n recordes…?

(Ara que me n’adono: te’n recordes si hi havia xuclamels a Ponent?)


En l’aparell fotogràfic hi ha un sorollet que enclou en si mateix una cacera llarga del temps: el clic, en tantes de versions com maquinàries, és el tret que atura la temporalitat per conservar-la, per amidar-la i per sentir-la…”

Biel Mesquida