Disposar d’una finestra per donar un cop d’ull a les vostres produccions que, després de passar pel bloc, es guarden un temps als portafolis de “Les vostres fotos” o a l’apartat “Els vostres llibres”.
Finalment hi ha l’apartat“Troballes”on hi guardo enllaços a vídeos que m’han interessat, sovint relacionats d’una manera o altra amb la fotografia.
Els vostres comentaris són molt benvinguts! Al peu de totes les pàgines d’aquesta web trobareu un espai per a escriure el vostre e-mail si voleu que us tinguem al corrent de les nostres novetats. Gràcies!
Racó de la vall de Llémena, prop del veïnat de Sant Medir
«Es diu que el gran pintor francès Paul Delaroche, en veure un exemple de les noves imatges realitzades amb la llum per Daguerre, va exclamar: “La pintura ha mort”».
Aquesta magnífica troballa només la podreu veure en aquest enllaç de TV3 fins a la mitjanit del proper dijous 25 de febrer!
Us queden només dos dies! Si no l’heu vist, no us la perdeu!
“La sal de la terra” (“The Salt of the Earth”) és un documental sensible i intens que s’endinsa en el treball d’un dels fotògrafs contemporanis més importants, el brasiler Sebastião Salgado, a través dels ulls del seu fill, Juliano Ribeiro Salgado, i del reconegut guionista, director i productor alemany Wim Wenders.
Durant els últims 40 anys, el fotògraf Sebastião Salgado ha viatjat pels cinc continents seguint els passos d’una humanitat en canvi constant. En aquests viatges, ha estat testimoni i ha documentat alguns dels esdeveniments més destacats de la història recent: conflictes internacionals, fam i èxodes. A través de les seves fotografies en blanc i negre, que no deixen indiferent l’espectador, el brasiler evidencia la brutalitat de l’ésser humà.
Però Salgado s’embarca ara en un nou projecte: el descobriment de territoris verges i paisatges grandiosos com a part d’un projecte fotogràfic gegantí que vol ser un magnífic homenatge a la bellesa del nostre planeta i una reflexió sobre la relació entre la natura i la condició humana.
A “La sal de la Terra” (“The Salt of the Earth”) el seu fill Juliano, que va acompanyar el seu pare en els seus últims viatges, i el director Wim Wenders, també fotògraf, comparteixen amb l’espectador la seva particular mirada sobre la vida i l’obra de Salgado.
(Extret de la informació que facilita TV3)
“Quan hom es troba davant d’una atrocitat, què és una bona foto ? em pregunten de vegades. En la meva resposta hi ha poques paraules: la fotografia és el meu llenguatge. El fotògraf està aquí per tenir la boca tancada, siguin quines siguin les circumstàncies, està aquí per observar i per fotografiar. A través de la fotografia treballo, m’expresso. A través d’ella visc.”
“La fotografia, que té tants usos narcisistes, també és un instrument poderós per despersonalitzar la nostra relació amb el món; i tots dos usos són complementaris.”
«La vida sempre es veu millor a través d’un visor: la meva càmera és una espècie d’escapament del món real. No canvio el que hi ha, però el món, d’alguna manera, sembla més interessant i emocionant quan en prenc una imatge.»
“En el fons, la fotografia informa sobre qui ets. És la recerca de la veritat en relació amb tu mateix i aquesta recerca de la veritat es converteix en un hàbit.”
Fa temps que no publico en aquesta web cap “troballa”. Avui us porto una troballa doble. Doble perquè he ajuntat dos vídeos sobre un mateix tema: dues passejades a vista d’ocell sobre la magnífica illa grega de Lesbos. Dues mirades ben diferents, boniques formalment totes dues, però que posen de manifest -una vegada més- uns dramàtics contrasts propis de la nostra societat egoïsta i decadent. El paradís i l’infern en una mateixa i petita illa. Un contrast que interroga la nostra sensibilitat ètica, amb l’estètica d’unes imatges.
“Amb tanta violència brutal, amb situacions de màxima incertesa per a tants milions de persones, plantejar-se si cal mostrar el que ocorre amb contundència és una reflexió d’un sarcasme, d’una hipocresia tal, que dedicar-li un minut seria dedicar-li una importància a gent que no té cap mena d’interès. Cal documentar fefaentment el que ocorre, cada vegada amb més obligació. Perquè a pesar que sembla que avui és més fàcil fotografiar, cada vegada hi ha més censura, i més autocensura. Cada vegada s’evita més parlar dels temes importants.”
