Em mou a fer fotos el plaer intens de fer-les i el gust per compartir-les.
El pas de l’huracà Leslie per la Vall del Llémena
«La manera com expliquem històries i les fronteres entre el periodisme, el documental i l’art estan canviant. Cal explorar idees que van més enllà de les etiquetes que sovint usen els fotògrafs per descriure el seu treball»
“La fotografia està més a prop de la feina del fabricant de somnis que del compulsiu registrador d’instantànies de la vida”
“No serà que fem les fotografies que vol la càmera fotogràfica?”
“Si bé la pintura va trobar la llibertat artística total quan va aparèixer la fotografia, aquesta última s’està aferrant massa, encara avui, al mandat de comunicar la veritat.(…) La nova fotografia hauria de promoure’s cap al valor dels continguts, retocats al màxim si és necessari. L’important no és tant la veritat com la veracitat del missatge”
«És la intuïció del fotògraf i la seva capacitat de síntesi visual el que li permet fer una bona foto. Però amb la càmera fa només l’esbós del que serà la imatge final»
“Les fotografies no semblen dependre en excés de les intencions de l’artista. Més aviat deuen la seva existència a una cooperació lliure (gairebé màgica, gairebé accidental) entre fotògraf i tema”
“No és el que mires el que importa, és el que hi veus!”
“L’art necessita trepitjar territoris que són incorrectes, perquè si no queda estancat”
«Les fotografies alteren i amplien les nostres nocions del que val la pena mirar i del que tenim dret a observar»
«Fem fotos per negar la possibilitat de la mort, per parar el temps i el seu pas per nosaltres. Però tota fotografia, en col·locar-nos indiscutiblement en el passat, suposa una sentència de mort en petit, una predicció de la nostra defunció en un futur. Cada instantània, independentment del seu subjecte, encarna aquest missatge paradoxal: dóna fe que el temps ha passat i que el temps passarà inevitablement, per la qual cosa sempre manté un discurs paral·lel sobre la vida i la mort»
