Els vostres comentaris són molt benvinguts! Al peu de totes les pàgines d’aquesta web trobareu un espai per a escriure el vostre e-mail si voleu que us tinguem al corrent de les nostres novetats. Gràcies!
L’antiga Fàbrica Pagans és un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX. Es dedicava a el·laborar productes químics pricipalment extractes tànics per adobar pells. A principis dels anys 80 la fàbrica (inactiva des de feia deu anys per la competència dels productes químics de síntesi) va ser cedida a l’Ajuntament del poble. Actualment és també un bon exemple, però en aquest casd’aprofitament amb finalitats culturals i socials. Resten dempeus orgulloses les emblemàtiques xemeneies.
«El mercat ignora que el que importa de l’art és la seva vida subterrània, allò que passa quan una persona es veu afectada pel que ha vist, ha sentit, ha llegit. Aquesta persona ja deixa de ser la que ha estat, i pot actuar de manera diferent».
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
El passat 10 d’abril aquesta pàgina web va cometre un error greu en atribuir a aquest escultor de Celrà, Joan Carolà Ros, una escultura que no havia fet ell. Es tracta d’aquest cap que potser encara recordareu:
Tot fa pensar que aquesta obra és d’un escultor aragonès, anomenat José Luís Plou, que va residir una temporada també a Celrà, d’on és fill i té la residència habitual en Joan Carolà Ros. Aquesta coincidència va ser la causa de la meva confusió. Demano disculpes públicament per aquest error no només als dos escultors implicats sinó també als seguidors habituals de les meves publicacions en aquesta pàgina web. Aquell post erroni ja ha sigut esborrat. Intentaré ampliar la meva informació sobre l’esmentat escultor aragonès i, si me’n surto, us la compartiré en aquest mateix bloc.
Joan Carolà Ros
Un artista plàstic amb bastants anys d’experiència en la pintura com es pot comprovar en aquest video:
Des de fa uns deu anys va començar a treballar en una peculiar col·lecció d’escultures que va anar disposant amb molta cura en un bosc de la seva propietat ubicat al municipi de Celrà. Aquesta obra escultòrica no està acabada, es tracta d’un «work-in-progress» que es va enriquint regularment amb noves incorporacions de l’autor, que no constitueix una col·lecció d’escultures independents sinó que tenen un lligam temàtic. S’ha fet molt popular aquest vídeo de Joan Anguera, que ja vam reproduir al post erroni esmentat del passat mes d’abril, i que dóna una visió de conjunt d’aquest lloc insòlit:
“L’home que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error encara més gran.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
«Una bona composició és només la forma de veure amb més força un tema. Igual que passa amb els altres aspectes creatius, no es pot ensenyar, és una qüestió de maduresa personal«.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Tasques de renovació de la gespa artificial del camp de futbol de Sant Gregori.
Les línies que senyalen les zones del terreny de joc no estan pintades encara que ho sembli. La «gespa» d’aquelles ratlles, enlloc de ser verda com la resta del camp és de color blanc. Dibuixen aquestes ratlles incrustant en el gran tapís verd, com una cinta del mateix material però blanca, aconseguint així una senyalització permanent.
Per aquest motiu, tot voltant del terreny de joc s’acumulen munts de tirallongues de gespa verda. És la que han hagut de retallar i treure del camp per poder incrustar, en el buit que deixen, les corresponents ratlles blanques…
Segur que les deuen fixar molt bé per evitar que s’entrebanquin els jugadors si una d’aquestes cintes es desenganxa…
«L’objecte de l’art és indeterminat. Si fos clar hi hauria moltes obres belles, però no n’hi hauria d’inexplicablement belles. Ni existirien obres inesgotables.»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Pintures murals realitzades per l’artista Marina Capdevila situades als murs de la Residència Geriàtrica del Puig de’n Roca de Girona (Catalunya)
El canal 33 de TV3 va estrenar la sèrie «La pell dels murs», amb un documental realitzat per Aurora Sulli, que mostra el procés de creació d’aquest fantàstic mural de Marina Capdevila com a homenatge als avis i en record de la seva mare. El podeu veure aquí amb subtítols en català, castellà i anglès:
“Envellir és com escalar una gran muntanya: mentre pugem amunt, les forces disminueixen, però la mirada és cada vegada més lliure i la vista més àmplia i serena.»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Els Gegants i els Gegants Petits: Muley i Emersenda.
Els gegants pubills: en Llucià (l’estudiant) i la Mercè (la pubilla vigatana).
Els Cavalls Cotoners (o Cavallets) i el Lleó.
El Bou.
La Mulassa.
L’Àliga.
Fins al dia 30 d’octubre podeu visitar a la nau central de l’església de la Mare de Déu de la Pietat, de Vic (Barcelona) una exposició, VIC CIUTAT GEGANT, que mostra els gegants, caps de llúpia i bestiari de la ciutat de Vic i on s’explica l’origen de la festa i el seguici de Sant Miquel dels Sants.
I si els voleu veure en acció… cliqueu aquest vídeo:
«La bellesa és a tot arreu si un la sap veure, si un la busca. Aquesta és la bellesa subtil, gens òbvia, que transmeten els grans artistes, i no una de postal, domesticada.»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Aquest ha sigut un final d’estiu tempestuós a la nostra Vall, però que ens ha regalat poca aigua i la Llémena segueix ben seca. En canvi ens ha donat unes nuvolades que feien goig de veure i de fotografiar. Especialment al capvespre, quan els darreres raigs de sol, alguns dies, les acolorien espectacularment…
“Vaig voler fotografiar núvols per esbrinar el que havia après en quaranta anys dedicat a la fotografia. Expressar la meva filosofia de vida a través dels núvols, mostrar que les meves imatges no eren només el resultat d’escollir un tema concret“.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Popularment conegut com el Castell de Sant Gregori és un edifici del segle XIV (altres fonts diuen que la construcció inicial va ser al segle XII). En segles posteriors va ser molt reformat.
Durant els segles XIV, XV i XVI fou la casa pairal de la poderosa família dels Margarit. Era d’aquesta família el Cardenal Margarit, que governava la diòcesi de Girona des de Roma. El seu nebot Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 – Girona, 21 d’octubre de 1554), també va ser bisbe de Girona entre 1534 i 1554 i, a més a més, abans de ser bisbe fou el 50è President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524).
“L’impuls, de fet, és una mena d’explosió d’il·lusió reconcentrada. Però necessita, com tot vaixell, un capità savi que des de la perspectiva del pont li esculli rutes i port».
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
A Sant Gregori (Gironès, Catalunya) hi ha una plaça pública dedicada a l’insigne poeta Miquel Martí i Pol. Una magnífica escultura feta amb ferro i pedra basàltica per l’escultor Ernest Altés la presideix en una zona arbrada.
Diumenge passat vaig publicar un reportatge en blanc i negre d’aquesta mateixa plaça. Avui us mostro el mateix tema, amb noves fotografies, aquesta vegada en color.
Si no podeu llegir el poema directament de la placa, el trobareu transcrit en els peus d’imatge del post anterior.
Tots els textos informatius al peu de les imatges de diumenge passat són transferibles a aquest post d’avui.
«En la cultura visual del present, el mitjà fotogràfic és una cola social que ens uneix, per poder escenificar el nostre nou rol com a éssers-imatge«.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
