Benvinguts!

Em mou a fer fotos el plaer intens de fer-les i editar-les, i el gust per compartir-les. Per això aquesta web té tres objectius:

  1. Tenir periòdicament informats del meu treball fotogràfic a les persones interessades, mitjançant aquest bloc que s’actualitza regularment.
  2. Ser una mena d’arxiu públic de les meves imatges i llibres digitals, mitjançant els apartats “Les meves fotos” i  “Llibres digitals”.
  3. Disposar d’una finestra per donar un cop d’ull a les vostres produccions que, després de passar pel bloc, es guarden un temps als portafolis de “Les vostres fotos” o a l’apartat “Els vostres llibres”.

Finalment hi ha l’apartat “Troballes” on hi guardo enllaços a vídeos que m’han interessat, sovint relacionats d’una manera o altra amb la fotografia.

Els vostres comentaris són molt benvinguts! Al peu de totes les pàgines d’aquesta web trobareu un espai per a escriure el vostre e-mail si voleu que us tinguem al corrent de les nostres novetats. Gràcies!


Ecocidi

Just el passat Dia de la Terra (22 d’abril), ens vam trobar tot passejant per un bosquet de les ribes del Ter aquesta mostra d’incivisme.

És ben sabut que els frigorífics utilitzen, per a generar fred, gasos que són especialment nocius per a la capa d’ozó. Entre altres els anomenats HFC (hidroclorofluorocarbons), que són 4.000 vegades més nocius que el diòxid de carboni, segons una investigació que l’Agència d’Avaluació Ambiental d’Holanda va publicar ja el 2009. Precisament a partir d’aquelles i altres evidències científiques es van incrementar a tota Europa les polítiques de reciclatge d’aquests electrodomèstics més contaminants, per exemple: obligant als venedors d’aparells nous a fer-se càrrec del correcte reciclatge del aparells vells que substitueixin.

Agreuja encara més aquest delicte el fet que, qui ha fet aquesta animalada, segur que tenia molt més a prop alguna deixalleria municipal. Qualsevol dels nuclis habitats de l’entorn, tenen molt més a prop (i per més bon camí) una deixalleria, que el lloc apartat on s’ha fet aquesta fotografia, al qual s’hi arriba per camins de terra.


“Les fotografies subministren evidència. Alguna cosa que coneixem de nom però de la qual cosa dubtem, sembla irrefutable quan ens ho mostren en una fotografia“.

Susan Sontag

La petita ermita de Sant Medir

Sant Medir és el sant patró que dóna nom a una petita ermita romànica del segle XI, situada al municipi de Sant Martí de Llémena, a mig camí entre Llorà i el Pla de Sant Joan. Està una mica amagada entre la carretera i el riu i a poca distància del cràter del volcà del Clot de l’Omera. És d’una única nau amb àbsis semicircular. La façana principal, a ponent, té una porta de mig punt adovellada. El campanar és d’espadanya, d’un ull.

Avui us ensenyem l’ermita. La setmana entrant veureu els entorns, amb un mas enrunat.


“La influència de la tradició pictòrica va retardar el reconeixement del veritable camp creatiu que oferia la fotografia.”

Edward Weston

El surolí de Mas Obert

Aquest suro-alzina (conegut a la zona com “surolí”) és una autèntica raresa botànica, segons els experts. Es tracta de dues espècies d’arbre de la mateixa família, una alzina i un suro, que han nascut i creixen soldats, formant un únic peu, amb els teixits units.

Una raresa com la d’aquest arbre de la Vall de Llémena no es dóna enlloc més del país, és un espècimen únic a Catalunya, cosa que ha merescut un cartell, al costat de l’arbre, que informa del fet amb cites de textos de Martí i Arnau Boada, que es rematen amb aquest comentari:

“L’escena sembla talment el resultat d’una nit esbojarrada, entre una alzina i una alzina surera. Un exemplar en dos; dos exemplars en un. Dues espècies diferents tot i que, genèticament, unides en una mateixa soca, i amb dos creixements troncals independents. Condemnats a viure perpètuament arrapats pel cuixam de la soca”


“Fotografio les coses que no entenc, aquest ha estat el meu interès des que vaig agafar per primera vegada la meva càmera. Considero que ara entenc menys que quan vaig començar a fotografiar, pel que no veig que arribi al final de prendre fotografies.”

Adam Marelli

Sant Gregori

Entrada de Sant Gregori una vesprada d’hivern.

“Implicar l’espectador en processos que vagin més enllà de mirar i contemplar les imatges és crucial. I això és una cosa del que cada vegada estic més convençut, però també és una cosa difícil perquè, diguem-ho així, no és precisament el que t’ensenyen a les escoles d’art.”

Daniel Mayrit