«Els fotògrafs trien allò que enquadren. Trien de manera selectiva el que el públic veurà, creurà. Per principi qualsevol imatge individual és enganyosa, perquè no hi ha una visió perifèrica. Les perifèries proporcionen context«.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
El riu Onyar des del Pont de PedraParròquia de Santa Susanna del Mercadal i Museu del Cinema.Tomàs Pons (1974) «Laureà Dalmau i Pla«Miquel Blay (1866-1936) «Contra l’invasor»Plaça de Joan BrossaParc del Migdia
«Per a mi, una gran imatge implica una combinació de contingut fort i un disseny excel·lent».
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
La nit del passat dissabte 4 de febrer va morir a Girona Miquel Ruiz i Avilés, fotoperiodista fundador de Fotògrafs per la Pau i promotor incansable d’iniciatives solidàries amb víctimes de la guerra, d’epidèmies o de qualsevol catàstrofe o injustícia.
CLIQUEU DAMUNT DE LA PORTADA PER FULLEJAR EL LLIBRE
Com deia el seu amic Tino Soriano a la necrològica que va publicar la web del Sindicat de la Imatge UPIFC: Ha marxat calladament, malgrat el soroll reivindicatiu que mai va deixar de professar en vida. Un breu text que cloia amb aquest desig que també fem nostre: Que la travessia el porti al paradís dels fotògrafs irreverents i de les persones imprescindibles.
SREBRENICA, EL SILENCI DE LA MEMÒRIA (cliqueu damunt la imatge per a veure tota la col·lecció)
A més de l’edició del llibre «Viatge al cor de la Malària»i de difondre amb orgull i satisfacció altres treballs seus en aquesta mateixa web, vam tenir la sort de col·laborar directament en altres projectes, participant així del compromís i de l’entusiasme encomanadís que el caracteritzava. Recordem, per exemple, que els anys 2014 i 2015, des de l’Associació POPULART vàrem organitzar una exposició itinerant de llibres d’artista sota el títol EXILIS per commemorar el 75 aniversari de l’exili republicà i afavorir la reflexió pública sobre el drama que suposen tots els exilis. Doncs bé, en Miquel hi va estar present i de manera molt activa amb una instal·lació a partir de la seva maleta de dibuixos dels nenes i nens de Sarajevo.
Darrerament, malgrat les moltes limitacions que li ocasionaven les seqüeles dels ictus que va patir ara fa uns dotze o tretze anys, continuava fent unes fotografies magnífiques i mantenia jove i fresc el seu esperit emprenedor i generós. Tot compartint un arròs amb ell a Can Joan d’Adri no calia esperar a la sobretaula per a veure’t aclaparat pel seu doll de noves propostes i projectes entusiastes.
Tant la fotografia com la solidaritat a les comarques gironines han perdut aquesta setmana un actiu molt important. El seu record permaneixerà, però no des de la pena, sinó des de l’alegria del llegat que deixa en tots nosaltres, tal com encertadament manifesta la seva família.
Fem a continuació un recull documental que us permetrà coneixer millor a en Miquel:
Entrevista de l’any 1998 a Miquel Ruiz, president de Fotògrafs per la Pau, a càrrec d’Esteve Puigsegur, al programa «Comencem bé» de Televisió de Girona. (ENLLAÇ)
Mor el fotoperiodista Miquel Ruiz. Diari de Girona, 5 de febrer. (ENLLAÇ)
Tino Soriano: Mor el company Miquel Ruiz. UPIFC. 5 de febrer (ENLLAÇ)
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va nomenar el passat set de febrer sis col·legiats d’honor en reconeixement a la seva trajectòria professional, entre ells Miquel Ruiz a títol pòstum. (ENLLAÇComença el lliurament de l’acreditació a la família d’en Miquel i la glosa -molt entranyable i rica d’anècdotes- de la seva figura a partir del minut 52:19).
Josep Mª Fonolleras: Miquel Ruiz, un baluard. El PuntAvui, 10 de febrer (ENLLAÇ)
Per visitar la pàgina Flickr d’en Miquel i veure fotografies seves cliqueu AQUÍ
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
El riu Onyar des del Pont de PedraCasa al carrer de Pierre Vilar (façana posterior)Columna de la Constitució de 1869Generalitat de Catalunya a Girona.Rafael Masó i Valentí (1880-1935) «Casa Teixidor» coneguda popularment com «La Punxa»Rafael Masó i Valentí (1880-1935)«Casa Gispert Saüch».
«Comença a mirar el món d’una altra manera. Mira els objectes quotidians, el seu disseny, la seva forma, les seves característiques individuals. Pensa en el futur i imagina’t la seva importància».
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
La Farinera Teixidor és un edifici gironí, modernista, dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó i construït entre el 1910 i el 1912. De bon principi hi havia la vivenda dels propietaris, les oficines, les naus industrials dedicades a la fabricació de farina i derivats (d’aquí l’abundància del color blanc i de la iconografia de les espigues en els detalls de ceràmica de la façana i en la reixa) i també els magatzems. Actualment es conserven només les parts dedicades a la vivenda dels propietaris i a les oficines, que són les que es veuen en aquestes imatges. Clicant AQUÍ trobareu una extensa descripció de l’edifici i la seva història.
Les antigues oficines de la fàbrica.
La vivenda.
Un passadís comunicava la vivenda dels propietaris amb les oficines.
«Què és una obra de creació sinó la recerca desolada d’una solució que encara no existeix?»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
«L’art contemporani va entrar en escena quan la financiarització especulativa i el nou capitalisme lliberal van prendre les regnes ja a finals dels anys ‘60 i principis dels ‘70. I el nostre objectiu és trobar una alternativa»
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
