La màquina de fer somnis


“A vegades, a la nit, quan estic en el límit entre el somni i la vigília, puc entrar per una porta a la meva infantesa i tot està com estava llavors, amb les llums, les olors, els sons, i la gent… Recordo el carrer silenciós on vivia la meva àvia, l’agressivitat del món de la gent gran, el terror pel desconegut i la por a les tensions entre el meu pare i la meva mare”

Ingmar Bergman

Te’n recordes…?

…de quan els blats trencaven el color tímidament, sense gosar daurar-se del tot encara, allà, cap a la Novella Alta, camí de Linyola…

…sempre acompanyats d’un fràgil tremolor, tacat de sang, de les puputs?

Te’n recordes que quan erem petits, al Pla d’Urgell anomenavem “puput” a aquesta flor?

I de la dolçor embriagadora dels xuclamels que ens anunciaven que ja estava al caure el temps de les cireres…

Te’n recordes…?

(Ara que me n’adono: te’n recordes si hi havia xuclamels a Ponent?)


En l’aparell fotogràfic hi ha un sorollet que enclou en si mateix una cacera llarga del temps: el clic, en tantes de versions com maquinàries, és el tret que atura la temporalitat per conservar-la, per amidar-la i per sentir-la…”

Biel Mesquida

Monument al cabdill remença

Pere Joan Sala va néixer a Granollers de Rocacorba , comarca del Gironès, prop del lloc on s’alça el monument que avui us presentem.

Durant la primera guerra remença va ser lloctinent de Francesc de Verntallat . En acabar aquesta guerra el 1472 va quedar molt decebut per l’actitud del rei, a qui havien ajudat els remences a vèncer en la Guerra Civil Catalana , perquè aquest no va voler resoldre el llarg conflicte que mantenien els pagesos remences amb els seus senyors feudals. 

A partir de llavors va adoptar una posició més radical, no conformant-se amb l’abolició dels mals usos i d’altres abusos senyorials, sinó que va passar a defensar que els camperols eren els amos únics de la terra, eliminant els drets dels senyors sobre ella.

Després de tres anys de durs enfrontaments amb l’exèrcit real, va ser vençut pels voltants de Granollers. Fou degollat i esquarterat el 28 de març de 1485 i el seu cap va ser exposat al Portal Nou de Barcelona.

Cada any, un dels darrers dissabtes de maig, la Vall de Llémena celebra la Festa Remença per mantenir viu el record d’aquells fets històrics.

(Més informació)


La fotografia està plena de simbolisme, és un llenguatge simbòlic. Has de ser capaç de materialitzar totes les teves idees en una sola imatge. D’alguna manera el meu punt de vista (…) no és molt diferent dels conceptes bàsics de la majoria de les religions“.

Sebastião Salgado

Ecocidi

Just el passat Dia de la Terra (22 d’abril), ens vam trobar tot passejant per un bosquet de les ribes del Ter aquesta mostra d’incivisme.

És ben sabut que els frigorífics utilitzen, per a generar fred, gasos que són especialment nocius per a la capa d’ozó. Entre altres els anomenats HFC (hidroclorofluorocarbons), que són 4.000 vegades més nocius que el diòxid de carboni, segons una investigació que l’Agència d’Avaluació Ambiental d’Holanda va publicar ja el 2009. Precisament a partir d’aquelles i altres evidències científiques es van incrementar a tota Europa les polítiques de reciclatge d’aquests electrodomèstics més contaminants, per exemple: obligant als venedors d’aparells nous a fer-se càrrec del correcte reciclatge del aparells vells que substitueixin.

Agreuja encara més aquest delicte el fet que, qui ha fet aquesta animalada, segur que tenia molt més a prop alguna deixalleria municipal. Qualsevol dels nuclis habitats de l’entorn, tenen molt més a prop (i per més bon camí) una deixalleria, que el lloc apartat on s’ha fet aquesta fotografia, al qual s’hi arriba per camins de terra.


“Les fotografies subministren evidència. Alguna cosa que coneixem de nom però de la qual cosa dubtem, sembla irrefutable quan ens ho mostren en una fotografia“.

Susan Sontag