La coneguda i tòpica sospita de que «hi ha altres mons però estan en aquest» es confirma plenament en la macrofotografia, sense que calgui arribar a nivells microscòpics. Una vegada més, cal distingir el veure del mirar. També ho facilita disposar d’una lupa o d’alguna lent d’aproximació. Més ençà dels mons ignots de la física quàntica, sense sortir de casa, existeixen infinits universos d’inimaginables sorpreses estètiques que s’amaguen en els objectes i entorns més domèstics, però no sempre domesticats. Tot un pou sense fons en el que gaudeixo fent periòdiques immersions, amb troballes que, a vegades, congelo en una imatge.
La manteta que ja comença a fer nosa… 
Nansa de tassa 
Pobra marieta! 
Cremallera
Sèrie: jugant amb el macro de l’smartphone (i 2)…
