FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LA FOTOGRAFIA!

Amb motiu de la diada d’avui, us faig arribar una “troballa” doncs ja fa temps que no us en enviava cap. Es tracta d’un curt reportatge que conté unes magnífiques i refrescants fotografies fetes ja fa uns sis anys pel fotògraf Joshua Holko durant una expedició a l’Àrtic.

Joshua Holko Photography Expedition

Desitjo que us hagi arribat una mica de fresqueta des d’aquests imponents icebergs i que us hagi fet oblidar per uns moments els ardors de la canícula. Salut i bones fotos!

Francesc


“Mai ningú no ha descobert la lletjor a través de les fotografies. Però molts a través de les fotografies han redescobert la bellesa”

Susan Sontag

BLANCS I NEGRES (2)

Boca de pou, amb forat a la tela metàl·lica per poder accedir a l’interruptor del motor…

Llavors del pixallits, també anomenat apagallums, angelet, queixals de vella, pixacà, etc…

“No és del tot erroni afirmar que no existeix una mala fotografia, sinó solament fotografies menys interessants, menys rellevants, menys misterioses.”

Susan Sontag

BLANCS I NEGRES (1)

Després de l’huracà Glòria.

Anar pel pedregar…

«La generalització de la imatge digital juntament amb l’èxit dels mòbils amb càmera integrada desafia la separació tradicional entre els realitzadors i els consumidors d’imatges. Resulta sorprenent, atesa la recent invenció del mòbil amb càmera (el va inventar Philippe Kahn en 1997 però el primer mòbil amb càmera integrada no el va fabricar Sharp Corporation fins al 2000), que en només alguns anys, hagi passat de ser un capritx a ser una eina indispensable.»

Radu Stern

ALGUES A LA RIERA

Diuen que la proliferació d’algues a les aigües dolces és deguda a una abundància de nutrients, que poden provenir dels fertilitzants amb que els agricultors adoben els camps, i que en época de moltes pluges són arrossegats als cursos fluvials. El cas és que aquestes acumulacions poden arribar a fer composicions de formes i colors sorprenents que he cregut que mereixien ésser fotografiades…


“Estem en uns temps de després de l’art. La justificació ontològica de l’art és i ha sigut sempre la producció d’imatges. Avui dia, un individuo qualsevol, produeix més imatges que tots els artistes de la història. Per tant, la producció d’imatges ha deixat de ser potestat dels artistes.”

Armen Avanessian

LA FONT DE CAN VERDAGUER

Font d’aigua picant amb alt contingut de ferro i carbonats en dissolució, com es pot comprovar a la tercera imatge, pel color vermellenc i els dipòsits minerals incrustats.



Si voleu visitar-la: https://goo.gl/maps/bQyAtoHmdRAomCTT6. Ignoro la raó per la qual el Google Maps diu que està tancada, s’hi pot accedir sense cap dificultat.


«Quan en una entrevista em van preguntar perquè m’havia passat de la fotografia analògica a la fotografia digital, els vaig respondre: perquè sóc molt feble. Una forma de fer les coses més fàcils compta sempre amb el meu suport. Suposo que el nombre de febles al món és major del que havíem imaginat.»

Pedro Meyer

GENOCIDI DE SREBRENICA

Aquests dies es commemora el 25 aniversari del genocidi de Srebrenica (juliol de 1995). Fa pocs dies vam tenir el goig de publicar en aquesta web el llibre “Viatge al cor de la malària” del periodista gràfic i mestre de fotografia gironí Miquel Ruiz. Avui ens fa un altre regal impagable. Amb motiu del trist aniversari de la matança de Srebrenica, en Miquel difon cada any aquest recull de fotografies titulat: “Srebrenica, el silenci de la memòria” que és un emotiu testimoni de la seva experiència a Bòsnia. Una experiència de la que no va sortir indemne, ja que l’ha marcat per tota la seva vida.

(Cliqueu damunt la imatge per a veure el reportatge)

A 6qsite.com ens sentim orgullosos i agraits a l’autor per poder incorporar aquestes tan dramàtiques com precioses imatges a l’apartat “Les vostres fotos”, per tal que sigui fàcil tornar-les a contemplar sempre que vulguem.


“Quan veus els desastres de les guerres és difícil ser optimista. La veritat queda oculta pel fragor dels combats i el comportament dels assassins. El contacte amb les víctimes permet tenir esperança i, fins i tot, confiar en una millora del comportament humà en el futur. Els responsables de tant de sofriment s’amaguen darrere d’una nebulosa d’interessos o sigles. Multinacionals del petroli, indústries armamentístiques, governs indesitjables. Els dimonis de les crisis tenen moltes potes. Una dada que ho explica gairebé tot: els cinc països amb dret a veto en el Consell de Seguretat de l’ONU són els majors fabricants d’armament del món”.

Gervasio Sánchez

LLUITA A MORT?

No crec. Segurament es tracta d’un ritual d’aparellament. En tot cas, seria el que els francesos anomenen la “petite mort”. El mascle, encegat per l’excitació, se la menjaria. Literalment. Ella, en canvi, sembla que no està gaire per la feina, malgrat l’evident violència masclista. Però no, tot i que és temptador, no humanitzarem l’escena. Per bé que és innegable que compartim una part gens menyspreable de la nostra dotació genètica respectiva amb aquests animalons que s’arrosseguen. Fins i tot hom parla del nostre “cervell reptilià”, que es veu que controla les nostres funcions vitals més importants, entre elles, precisament, l’impuls reproductiu… Ehem, no emboliquem més la troca. Deixem-ho aquí…



“La càmera s’ha d’utilitzar per a enregistrar la vida, la representació de la veritable substància i la quinta essència de la cosa en si, tant si es tracta d’acer polit o de carn palpitant.”

Edward Weston

Arbres, cards…

…i la constant xarxa elèctrica pentagramant el cel.

Un gegant resistint les crescudes enmig del riu

Card marià, també anomenat “card de la llet de la Mare de Déu” (Silybum marianum) . La imprescindible Viquipèdia explica que hi ha una llegenda medieval sobre aquesta planta que diu que la Verge Maria va utilitzar les grans fulles d’un card per tal d’amagar Jesús dels soldats d’Herodes. Al moment d’escapar, del seu pit van caure algunes gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espècie (a la fotografia no s’aprecien), per tal de recordar aquell assenyalat dia.

Un jove i presumit plataner d’ombra (Platanus hispànica) que sembla vinclar-se per emmirallar-se al bassal.

“La fotografia no es limita a reproduir el real, ho recicla.”

Susan Sontag

VIATGE AL COR DE LA MALÀRIA

Fa poc més d’un més que vàrem inaugurar la secció “Les vostres fotos”, i en aquest període de temps hem pogut gaudir d’un excel·lent recull d’imatges noves. Us animem a que continueu fent vostra del tot aquesta secció i els vostres portafolis, mantenint actualitzada la informació sobre el vostre treball, mostrant-nos els resultats de la pràctica de la nostra afició compartida, i fent aquells comentaris públics que considereu oportuns.

Avui, dia de Sant Joan, estem d’inauguració altra vegada! El llibre Viatge al cor de la Malària de Miquel Ruiz Avilés, editat per 6qsite.com, inaugura la nova secció “Els vostres llibres”, dins l’apartat de “Llibres digitals” (cliqueu damunt la portada per fullejar-lo). Una nova secció que està esperant les vostres aportacions. Animeu-vos!

Miquel Ruiz Avilés (Purullena, Granada, 13 de març de 1954) és un fotògraf de premsa que va començar la carrera fotoperiodística a la delegació d’El Punt a Figueres. Ha col·laborat com a corresponsal gràfic a l’agència EFE i a diversos diaris i revistes, entre ells: El Periódico de Catalunya, l’Avui, El MundoLa Vanguardia, Punt Diari, El País, Interviú, Cambio 16, El Observador, etc.

El 1993 fou cofundador de l’associació Fotògrafs per la Pau. Va ser guardonat pel Col·legi de Periodistes amb el premi La Mosca Especial i l’any 2019 va rebre el Segell de Fortià atorgat pel municipi de Fortià en homenatge a la seva trajectòria professional.

Al llibre Viatge al cor de la malària ens mostra, en unes imatges magnífiques, el seu viatge a Libèria l’any 2008, per portar material sanitari als poblets escampats per la selva del comptat liberià de River Gee, on va trobar-se amb una situació de fort impacte emocional que no podrà oblidar mai…


“Quan hom es troba davant d’una atrocitat, què és una bona foto?, em pregunten de vegades. En la meva resposta hi ha poques paraules: la fotografia és el meu llenguatge. El fotògraf està aquí per tenir la boca tancada, siguin quines siguin les circumstàncies, està aquí per observar i per fotografiar. A través de la fotografia treballo, m’expresso. A través d’ella visc.“

Sebastião Salgado