Passeig per Montblanc (1)

Muralla medieval
Església de Santa Maria de Montblanc, anomenada “la catedral de la muntanya
Detall de l’empedrat del paviment de la plaça.
Creu de terme de la plaça de l’església de Santa Maria de Montblanc

“La càmera és un company perfecte. No demana mai res, no imposa obligacions. Es converteix en el teu quadern i la teva biblioteca de referència, el teu microscopi i el teu telescopi. Veu el que ets massa mandrós o massa descuidat per anotar, i recorda petites coses, molt després que ho hagis oblidat tot.”

Aaron Siskind

SARDENYA I L’ALGUER

Atès que, per raons polítiques, s’ha posat de moda a casa nostra la illa de Sardenya i més concretament la ciutat de l’Alguer, us torno a mostrar un llibre d’imatges de la illa que vaig fer en un viatge ara fa quatre anys. Només us cal clicar damunt la portada per poder fullejar-lo.


“La creativitat és l’habilitat de meravellar-se i el desig de respondre al que ens sorprèn.”

Kae Tempest.

Monestir de Poblet, detalls.

Pòrtic de la Basílica de Santa Maria de Poblet.
Altar del Sant Sepulcre.
Detall de la façana de la Basílica.
Plaça amb la Basílica al fons.
Capella de Sant Jordi dedicada a la Mare de Déu del Roser, a Sant Miquel i a Sant Jordi.

“Les obres d’art són solituds infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l’amor pot copsar-les, celebrar-les, i ser-hi just.”

Rainer Maria Rilke

Dos cellers modernistes

El celler de l’Espluga de Francolí, aixecat al 1913, és un dels primers exponents de cellers modernistes de Catalunya. És obra de Pere Domènech i Roura, fill del també arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
El celler de Montblanc va ser projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet l’any 1919. Actualment acull l’Oficina Municipal de Turisme.

“El resultat més important de l’obstinació fotogràfica és fer-nos l’efecte que podem contenir el món sencer en el cap, com una antologia d’imatges.”

Susan Sontag

Benzinera


“La imatge-acte fotogràfic interromp, deté, fixa, immobilitza, separa, controla la durada no captant més que un sol instant. Especialment, de la mateixa manera, fracciona, descompta, extreu, aïlla, capta, retalla un tros d’extensió. Així la foto apareix, en el sentit fort, com una tallada, un retall únic i singular d’espai-temps, literalment tallat del natural.[…] Pot dir-se que el fotògraf sempre treballa a ganivet, passant en cada enfocament en cada presa, en cada maniobra el món que l’envolta pel tall de la seva navalla.”

Phillipe Dubois

La resiliència dels febles

Freixe sentenciat. La creu, aquí no és un signe de salvació, ni de victòria (in hoc signo vinces). Algú li té jurada i aquest algú ja està esmolant l’eina.
Una canya, quasi morta i seca del tot, rebrolla ufanosa en un bram de vida urgent, de lluita esperançada.

En moltes ocasions considerem que les fotografies vénen de fora cap a dins, però personalment sento que fotografiem amb l’ànima: de dins cap a fora. Tot el que ocorre en la nostra vida influeix en la forma en què observem el món, i en conseqüència, això és el que expliquem a través de les nostres imatges“.

Esteban Toro