PLAÇA MIQUEL MARTÍ I POL (B&W)

A Sant Gregori (Gironès, Catalunya) hi ha una plaça pública dedicada a l’insigne poeta Miquel Martí i Pol. Una magnífica escultura feta amb ferro i pedra basàltica per l’escultor Ernest Altés la presideix en una zona arbrada.

L’escultura incorpora una peça metàl·lica on hi ha un poema gravat, escrit expressament pel poeta per a que fos incorporat a aquesta escultura.

El poema diu així:

Vianant que t’atures a llegir / i em fas do de la teva companyia, / benvingut a la llum d’aquesta vall / que ens acull a tots dos i ens agermana.

Per breu que sigui el temps que compartim / tindrà la ressonància i el misteri / d’una llarga conversa si en sabem / preservar la memòria i fer-ne / reductes de claror i de llibertat / que ens ajudin a créixer i a comprendre.

Tot està dit, però per tu i per mi / sempre hi haurà un espai de privilegi / que ens permetrà, potser secretament / de retrobar l’escalf de les paraules / i l’encís del silenci, el dels instants / en que la intimitat i el sentiment / ens han unit en un mateix paisatge.

Miquel Martí i Pol.

Volten l’escultura magnòlies, mimoses i tells de fulla grossa que fan un entorn fresc i agradable.

La plaça té tres espais ben diferenciats, aquest és per als més menuts.

El darrer d’aquests tres espais és una plaça dura per patinar i jugar, per exemple al basket.


«La fotografia és, per la seva mateixa naturalesa, una manera promíscua de veure«.

Susan Sontag


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


11 DE SETEMBRE DE 2019

Preparació entorn de la Plaça Espanya de Barcelona de la manifestació anual de la Diada Nacional de 2019 per reclamar, un any més, la independència de l’estat espanyol.

Aquell any hi van assistir «només» 600.000 persones, lluny del rècord de 1.800.000 de l’any 2014, segons dades de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Veurem avui…


“No deu el fotògraf —descendent de l’àugur i de l’harúspex— descobrir la culpa en les seves imatges i assenyalar al culpable?»

Walter Benjamin


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EL DIPÒSIT D’AIGUA I EL JARDÍ D’ESCULTURES DE CAN MARIO

Can Mario, és una antiga fàbrica de suro de principis del segle xx, amb un espai (segons la Vikipèdia) de 2.000 metres quadrats, de l’empresa Miquel & Vincke. A la plaça de davant de l’edifici, hi destaca el dipòsit d’aigua modernista dalt d’una torre de ferro, conjunt que està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Can Mario és, avui dia, la seu del Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona). Inaugurat l’any 2004, acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat, i que són l’obra de diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. Addicionalment, s’hi organitzen de manera continuada exposicions temporals.

A l’abril de 2011 es van colocar al jardí de davant la façana del Museu i tot voltant la Torre un conjunt de 33 escultures d’artistes de l’Empordà, que constitueix una magnífica exposició permanent d’escultura contemporània catalana a l’aire lliure, oberta al públic les 24 hores. 

Vista, des de l’interior del Museu, de la Torre d’Aigües modernista de l’antiga fàbrica.

La Torre d’Aigües és com l’escultura monumental que presideix aquesta peculiar exposició d’escultures a l’aire lliure. La seva imponent presència fa que es vegin totes les altres escultures com si fóssin maquetes, malgrat que algunes tenen un tamany considerable.

Fins al 27 de novembre es poden veure al Museu -a més de l’exposició permanent d’escultura- la mostra Subirachs – De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965).

En una altra sala d’exposicions temporals es pot veure la mostra de fotografia Ferran Freixa – Tornar al Marroc, una selecció de fotografies preses en dos viatges que Ferran Freixa (1950-2021) va fer a aquell país nordafricà els anys 1987 i 1992. Aquesta exposició forma part de la XII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que presenta aquest any vuit exposicions de fotografia en diversos espais públics de Palafrugell, a més d’altres activitats culturals. El calendari d’aquesta edició de la Biennal abarca des del 30 de juliol fins al 9 d’octubre.


“L’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma“.

Bertold Brecht


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


PASSEJADA PER ULLDEMOLINS

Ulldemolins situat a la Vall del Silenci, dins el parc natural del Montsant que pertany a la comarca del Priorat (Catalunya). És la població situada més al nord de la comarca, entre els vessants meridionals de la Serra de La Llena i els septentrionals del massís del Montsant.


«No és el tema el que desencadena la impressió que ens produeix una fotografia, sinó més aviat el poder creador del fotògraf que transforma el tema en imatge«

Otto Steinert


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


MASOS, MASIES I MASETS


“Jo crec que l’art és aquell àmbit que, per les seves característiques, ens permet entendre de maneres noves i complexes el món que tenim entre les mans”

Ingrid Guardiola


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


DESPRÉS DE LA COLLITA

Els pagesos de les comarques gironines, malgrat la sequera i els cops de calor del final de la primavera, han pogut mantenir una producció similar a la d’altres temporades. De manera que segons càlculs del sindicat Unió de Pagesos només perdran 129.000 euros del total de 180 milions que perdrà el conjunt de la pagesia de Catalunya que viu del conreu de cereals, segons publica el Diari de Girona.


«La fotografia tradicional és, en certa manera, anàloga al vers formal amb rima i metro uniforme. La nova fotografia, alliberada de moltes de les convencions antiquades, obeeix a regles més properes a les del vers lliure«.

Henry Holmes Smith


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EL PALAU SOLTERRA

El Palau Solterra és un magnífic edifici del segle XV, d’arquitectura civil, que va ser la residència històrica dels Comptes de Torroella de Montgrí (Baix Empordà, Catalunya).

Actualment acull el Museu de Fotografia Contemporània (Nacional i Internacional) de la Fundació Vila Casas. Situat a la localitat baix-empordanesa de Torroella de Montgrí, aquest museu fou inaugurat l’any 2.000.

Actualment exposa al voltant de 200 fotografies contemporànies d’artistes de diverses parts del món.

Pati interior del Palau Solterra. Es troba al centre de Torroella de Montgrí, al carrer de l’Església, número 10.

Terrassa del Palau vista de darrere un vidre moll per la pluja.

Addicionalment a la col·lecció permanent i a un cicle de conferències sobre història i humanitats, s’hi organitzen també exposicions temporals. Fins al 27 de novembre el fotògraf Jordi Esteva hi exposa la mostra de fotografia titulada L’impuls nòmada.

Com es pot veure en aquestes imatges, el Palau Solterra s’ha habilitat com a museu respectant elements arquitectònics originals que conviuen perfectament amb les seves activitats.

Les fotografies del Palau Solterra que apareixen en aquest post són imatges distorsionades de les que de veritat s’hi exposen.

Per Sant Jordi d’ara fa sis anys, vaig publicar el llibre digital Racons i detalls. Quadern d’apunts del natural sobre aquest particular Museu, que podeu fullejar a continuació clicant damunt la portada. També en aquest llibre s’han velat les fotografies exposades a les sales amb una taca de color sobreposada. Tal com s’explica més detalladament al pròleg del llibre, el que es pretén sobre tot amb aquesta ocultació de les imatges, és posar l’accent i emfatitzar el valor del continent i no pas el contingut del Museu.


«Veu més el que sap que el que mira»

Dr. Anicet Altés i Pineda, el pare de l’Ernest


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


ENYORANT EL COLORVIR

Als anys setanta del segle passat, quan ningú no podia ni imaginar la fotografia digital i la fotografia en color era inaccessible per als qui revelàvem les nostres fotografies en blanc i negre en precaris laboratoris casolans, un químic francès anomenat Pierre Jaffeux va inventar i comercialitzar el Colorvir.

Colorvir era una caixa màgica de tòners i tints, una col·lecció d’ampolles petites que permetien tenyir les imatges en colors insòlits a partir de les impressions originals en blanc i negre.

Colorvir era tot un festival d’efectes de color, alguns d’ells difícils de controlar cosa que no ens preocupava excessivament en aquells temps de psicodèlia.

En una fotografia en blanc i negre amb una bona gamma de grisos es podien boquejar els tons clars, tenyint amb un o diversos colors només els grisos mitjos i foscos amb virats i tints, a més de poder realitzar solaritzacions, sulfuracions…

Els efectes eren espectaculars i sorprenents, molt interessants per a la fotografia publicitària o per a la fotografia artística experimental.

Colorvir va anar passant de moda paral·lelament a la popularització de la fotografia en color, fins el punt que avui només es pot aconseguir en alguna subhasta o botiga de material fotogràfic antic.

Avui he intentat emular els efectes i els resultats del Colorvir a partir de les infinites possibilitats dels programes d’edició de les imatges digitals.

Aquestes fotografies són les mateixes que la setmana passada vaig publicar en blanc i negre en aquest mateix bloc, manipulades ara cercant els “efectes Colorvir»


“La materialitat de la fotografia argéntica concerneix a l’univers de la química, al desenvolupament de l’acer i del ferrocarril, al maquinisme i a l’expansió colonial incentivada per l’economia capitalista. En canvi, la fotografia digital és conseqüència d’una economia que privilegia la informació com a mercaderia, els capitals opacs i les transaccions telemàtiques invisibles “.

Joan Fontcuberta


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


INFLABOUS

L’inflabous (Tragopogon dubius) també conegut amb el nom popular de barba de boc, fa el cap de la llavor molt semblant però clarament més gran que la xicoia (Taraxacum officinalis) i assoleix més del doble d’alçada que aquesta podent arribar gairebé al metre d’alçada.

El cap de llavor de la xicoia són els populars «angelets» que la mainada recull per a fer volar les llavors bufant-les. Aquesta planta té noms populars diferents segons la contrada: pixallits, apagallums, cama-roja, lletsó d’ase, llumenetes, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, llicsó, etc.


“La selecció del contingut apropiat a la imatge ve de la delicada unió entre l’ull ensinistrat i la ment amb imaginació“.

Berenice Abbott


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


TRIST ANIVERSARI

Avui es compleixen deu anys de l’inici de l’incendi forestal que va cremar durant cinc dies boscos, conreus i tot el que va trobar per davant a l’Alt Empordà.

Varem ser testimonis en primera línia d’aquella catàstrofe ecològica i varem fer aquest llibre d’imatges més que com una crònica dels fets, com una denúncia.

Durant aquests deu anys la crisi climàtica s’ha agreujat, els incendis forestals són cada vegada més devastadors i incontrolables. Salvar el planeta ha esdevingut un repte cada vegada més urgent. Més enllà de les bones paraules, els qui tenen el poder i els recursos s’han limitat a posar una tireta per a contenir una hemorràgia femoral.


“Els necrocapitalistes ens volen cecs, sords, muts, amnèsics, insensibles, descervellats, màquines de treball i consum.. (…) Per veure la bellesa i la bondat del món cal no aturar mai la lluita perquè el planeta sobrevisqui a tots els verins que els humans li abocam damunt, dedins, pertot“.

Biel Mesquida


IMPORTANT: Obviament, si voleu veure com cal les imatges del llibre feu-ho en una pantalla més gran que la de l’smartphone.

IMPORTANT: Obviously, if you want to see the images in the book properly, do so on a larger screen than your smartphone.

IMPORTANT: Évidemment, si vous souhaitez voir correctement les images du livre, faites-le sur un écran plus grand que votre smartphone

IMPORTANTE: Obviamente, si desea ver debidamente las imágenes del libro hágalo en una pantalla más grande que la del smartphone

.