Fotografies obtingudes al carrer Tarragona de Barcelona
“En fotografia tot és molt ordinari, i es necessita mirar molt abans d’aprendre a veure l’ordinari.”
David Bailey
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Tasques de renovació de la gespa artificial del camp de futbol de Sant Gregori.
Les línies que senyalen les zones del terreny de joc no estan pintades encara que ho sembli. La “gespa” d’aquelles ratlles, enlloc de ser verda com la resta del camp és de color blanc. Dibuixen aquestes ratlles incrustant en el gran tapís verd, com una cinta del mateix material però blanca, aconseguint així una senyalització permanent.
Per aquest motiu, tot voltant del terreny de joc s’acumulen munts de tirallongues de gespa verda. És la que han hagut de retallar i treure del camp per poder incrustar, en el buit que deixen, les corresponents ratlles blanques…
Segur que les deuen fixar molt bé per evitar que s’entrebanquin els jugadors si una d’aquestes cintes es desenganxa…
“L’objecte de l’art és indeterminat. Si fos clar hi hauria moltes obres belles, però no n’hi hauria d’inexplicablement belles. Ni existirien obres inesgotables.”
Paul Valéry
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Pintures murals realitzades per l’artista Marina Capdevila situades als murs de la Residència Geriàtrica del Puig de’n Roca de Girona (Catalunya)
El canal 33 de TV3 va estrenar la sèrie “La pell dels murs”, amb un documental realitzat per Aurora Sulli, que mostra el procés de creació d’aquest fantàstic mural de Marina Capdevila com a homenatge als avis i en record de la seva mare. El podeu veure aquí amb subtítols en català, castellà i anglès:
“Envellir és com escalar una gran muntanya: mentre pugem amunt, les forces disminueixen, però la mirada és cada vegada més lliure i la vista més àmplia i serena.”
Ingmar Bergman
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
La Vella (o Maria Rosa, la Mare Llúpia).
El Nen (el noi dels Llúpia).
En Merma (o en Cap de Llúpia).
Els Gegants i els Gegants Petits: Muley i Emersenda.
Els gegants pubills: en Llucià (l’estudiant) i la Mercè (la pubilla vigatana).
Els Cavalls Cotoners (o Cavallets) i el Lleó.
El Bou.
La Mulassa.
L’Àliga.
Fins al dia 30 d’octubre podeu visitar a la nau central de l’església de la Mare de Déu de la Pietat, de Vic (Barcelona) una exposició, VIC CIUTAT GEGANT, que mostra els gegants, caps de llúpia i bestiari de la ciutat de Vic i on s’explica l’origen de la festa i el seguici de Sant Miquel dels Sants.
I si els voleu veure en acció… cliqueu aquest vídeo:
“La bellesa és a tot arreu si un la sap veure, si un la busca. Aquesta és la bellesa subtil, gens òbvia, que transmeten els grans artistes, i no una de postal, domesticada.”
Manuel Baixauli
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Aquest ha sigut un final d’estiu tempestuós a la nostra Vall, però que ens ha regalat poca aigua i la Llémena segueix ben seca. En canvi ens ha donat unes nuvolades que feien goig de veure i de fotografiar. Especialment al capvespre, quan els darreres raigs de sol, alguns dies, les acolorien espectacularment…
“Vaig voler fotografiar núvols per esbrinar el que havia après en quaranta anys dedicat a la fotografia. Expressar la meva filosofia de vida a través dels núvols, mostrar que les meves imatges no eren només el resultat d’escollir un tema concret“.
Minor White
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Popularment conegut com el Castell de Sant Gregori és un edifici del segle XIV (altres fonts diuen que la construcció inicial va ser al segle XII). En segles posteriors va ser molt reformat.
Durant els segles XIV, XV i XVI fou la casa pairal de la poderosa família dels Margarit. Era d’aquesta família el Cardenal Margarit, que governava la diòcesi de Girona des de Roma. El seu nebot Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 – Girona, 21 d’octubre de 1554), també va ser bisbe de Girona entre 1534 i 1554 i, a més a més, abans de ser bisbe fou el 50è President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524).
Actualment el casal és de propietat privada i es lloga per a casaments, festes i altres celebracions (https://www.castelldesantgregori.com).
“L’impuls, de fet, és una mena d’explosió d’il·lusió reconcentrada. Però necessita, com tot vaixell, un capità savi que des de la perspectiva del pont li esculli rutes i port”.
Jordi Cussà
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
A Sant Gregori (Gironès, Catalunya) hi ha una plaça pública dedicada a l’insigne poeta Miquel Martí i Pol. Una magnífica escultura feta amb ferro i pedra basàltica per l’escultor Ernest Altés la presideix en una zona arbrada.
Diumenge passat vaig publicar un reportatge en blanc i negre d’aquesta mateixa plaça. Avui us mostro el mateix tema, amb noves fotografies, aquesta vegada en color.
Si no podeu llegir el poema directament de la placa, el trobareu transcrit en els peus d’imatge del post anterior.
Tots els textos informatius al peu de les imatges de diumenge passat són transferibles a aquest post d’avui.
“En la cultura visual del present, el mitjà fotogràfic és una cola social que ens uneix, per poder escenificar el nostre nou rol com a éssers-imatge“.
Daniel Canogar
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
A Sant Gregori (Gironès, Catalunya) hi ha una plaça pública dedicada a l’insigne poeta Miquel Martí i Pol. Una magnífica escultura feta amb ferro i pedra basàltica per l’escultor Ernest Altés la presideix en una zona arbrada.
L’escultura incorpora una peça metàl·lica on hi ha un poema gravat, escrit expressament pel poeta per a que fos incorporat a aquesta escultura.
El poema diu així:
Vianant que t’atures a llegir / i em fas do de la teva companyia, / benvingut a la llum d’aquesta vall / que ens acull a tots dos i ens agermana.
Per breu que sigui el temps que compartim / tindrà la ressonància i el misteri / d’una llarga conversa si en sabem / preservar la memòria i fer-ne / reductes de claror i de llibertat / que ens ajudin a créixer i a comprendre.
Tot està dit, però per tu i per mi / sempre hi haurà un espai de privilegi / que ens permetrà, potser secretament / de retrobar l’escalf de les paraules / i l’encís del silenci, el dels instants / en que la intimitat i el sentiment / ens han unit en un mateix paisatge.
Volten l’escultura magnòlies, mimoses i tells de fulla grossa que fan un entorn fresc i agradable.
La plaça té tres espais ben diferenciats, aquest és per als més menuts.
El darrer d’aquests tres espais és una plaça dura per patinar i jugar, per exemple al basket.
“La fotografia és, per la seva mateixa naturalesa, una manera promíscua de veure“.
Susan Sontag
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Preparació entorn de la Plaça Espanya de Barcelona de la manifestació anual de la Diada Nacional de 2019 per reclamar, un any més, la independència de l’estat espanyol.
Aquell any hi van assistir “només” 600.000 persones, lluny del rècord de 1.800.000 de l’any 2014, segons dades de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Veurem avui…
“No deu el fotògraf —descendent de l’àugur i de l’harúspex— descobrir la culpa en les seves imatges i assenyalar al culpable?”
Walter Benjamin
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Can Mario, és una antiga fàbrica de suro de principis del segle xx, amb un espai (segons la Vikipèdia) de 2.000 metres quadrats, de l’empresa Miquel & Vincke. A la plaça de davant de l’edifici, hi destaca el dipòsit d’aigua modernista dalt d’una torre de ferro, conjunt que està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Can Mario és, avui dia, la seu del Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona). Inaugurat l’any 2004, acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat, i que són l’obra de diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. Addicionalment, s’hi organitzen de manera continuada exposicions temporals.
A l’abril de 2011 es van colocar al jardí de davant la façana del Museu i tot voltant la Torre un conjunt de 33 escultures d’artistes de l’Empordà, que constitueix una magnífica exposició permanent d’escultura contemporània catalana a l’aire lliure, oberta al públic les 24 hores.
Vista, des de l’interior del Museu, de la Torre d’Aigües modernista de l’antiga fàbrica.
La Torre d’Aigües és com l’escultura monumental que presideix aquesta peculiar exposició d’escultures a l’aire lliure. La seva imponent presència fa que es vegin totes les altres escultures com si fóssin maquetes, malgrat que algunes tenen un tamany considerable.
Fins al 27 de novembre es poden veure al Museu -a més de l’exposició permanent d’escultura- la mostra Subirachs – De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965).
En una altra sala d’exposicions temporals es pot veure la mostra de fotografia Ferran Freixa – Tornar al Marroc, una selecció de fotografies preses en dos viatges que Ferran Freixa (1950-2021) va fer a aquell país nordafricà els anys 1987 i 1992. Aquesta exposició forma part de la XII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que presenta aquest any vuit exposicions de fotografia en diversos espais públics de Palafrugell, a més d’altres activitats culturals. El calendari d’aquesta edició de la Biennal abarca des del 30 de juliol fins al 9 d’octubre.
“L’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma“.
Bertold Brecht
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
