“Estem tan condicionats per la pintura com a criteri d’experiència estètica visual, que la possibilitat de considerar a la fotografia com un altre pas cap a l’experiència estètica -de la mateixa manera que una escultura o un poema- ha sigut passada per alt, despreciada o negada”
“La fotografia cal fer-la en el moment de la presa. Aconseguir una bona fotografia amb el que tens davant. El resultat final pot ser bo o dolent. Però és el que tu has vist. No val amb ficar-te al Photoshop i començar a manipular.”
Amb motiu de la diada d’avui, us faig arribar una “troballa” doncs ja fa temps que no us en enviava cap. Es tracta d’un curt reportatge que conté unes magnífiques i refrescants fotografies fetes ja fa uns sis anys pel fotògraf Joshua Holko durant una expedició a l’Àrtic.
Joshua Holko Photography Expedition
Desitjo que us hagi arribat una mica de fresqueta des d’aquests imponents icebergs i que us hagi fet oblidar per uns moments els ardors de la canícula. Salut i bones fotos!
Francesc
“Mai ningú no ha descobert la lletjor a través de les fotografies. Però molts a través de les fotografies han redescobert la bellesa”
«La generalització de la imatge digital juntament amb l’èxit dels mòbils amb càmera integrada desafia la separació tradicional entre els realitzadors i els consumidors d’imatges. Resulta sorprenent, atesa la recent invenció del mòbil amb càmera (el va inventar Philippe Kahn en 1997 però el primer mòbil amb càmera integrada no el va fabricar Sharp Corporation fins al 2000), que en només alguns anys, hagi passat de ser un capritx a ser una eina indispensable.»
Diuen que la proliferació d’algues a les aigües dolces és deguda a una abundància de nutrients, que poden provenir dels fertilitzants amb que els agricultors adoben els camps, i que en época de moltes pluges són arrossegats als cursos fluvials. El cas és que aquestes acumulacions poden arribar a fer composicions de formes i colors sorprenents que he cregut que mereixien ésser fotografiades…
“Estem en uns temps de després de l’art. La justificació ontològica de l’art és i ha sigut sempre la producció d’imatges. Avui dia, un individuo qualsevol, produeix més imatges que tots els artistes de la història. Per tant, la producció d’imatges ha deixat de ser potestat dels artistes.”
Font d’aigua picant amb alt contingut de ferro i carbonats en dissolució, com es pot comprovar a la tercera imatge, pel color vermellenc i els dipòsits minerals incrustats.
Si voleu visitar-la: https://goo.gl/maps/bQyAtoHmdRAomCTT6. Ignoro la raó per la qual el Google Maps diu que està tancada, s’hi pot accedir sense cap dificultat.
«Quan en una entrevista em van preguntar perquè m’havia passat de la fotografia analògica a la fotografia digital, els vaig respondre: perquè sóc molt feble. Una forma de fer les coses més fàcils compta sempre amb el meu suport. Suposo que el nombre de febles al món és major del que havíem imaginat.»
Aquests dies es commemora el 25 aniversari del genocidi de Srebrenica (juliol de 1995). Fa pocs dies vam tenir el goig de publicar en aquesta web el llibre “Viatge al cor de la malària” del periodista gràfic i mestre de fotografia gironí Miquel Ruiz. Avui ens fa un altre regal impagable. Amb motiu del trist aniversari de la matança de Srebrenica, en Miquel difon cada any aquest recull de fotografies titulat: “Srebrenica, el silenci de la memòria” que és un emotiu testimoni de la seva experiència a Bòsnia. Una experiència de la que no va sortir indemne, ja que l’ha marcat per tota la seva vida.
(Cliqueu damunt la imatge per a veure el reportatge)
A 6qsite.com ens sentim orgullosos i agraits a l’autor per poder incorporar aquestes tan dramàtiques com precioses imatges a l’apartat “Les vostres fotos”, per tal que sigui fàcil tornar-les a contemplar sempre que vulguem.
“Quan veus els desastres de les guerres és difícil ser optimista. La veritat queda oculta pel fragor dels combats i el comportament dels assassins. El contacte amb les víctimes permet tenir esperança i, fins i tot, confiar en una millora del comportament humà en el futur. Els responsables de tant de sofriment s’amaguen darrere d’una nebulosa d’interessos o sigles. Multinacionals del petroli, indústries armamentístiques, governs indesitjables. Els dimonis de les crisis tenen moltes potes. Una dada que ho explica gairebé tot: els cinc països amb dret a veto en el Consell de Seguretat de l’ONU són els majors fabricants d’armament del món”.
No crec. Segurament es tracta d’un ritual d’aparellament. En tot cas, seria el que els francesos anomenen la “petite mort”. El mascle, encegat per l’excitació, se la menjaria. Literalment. Ella, en canvi, sembla que no està gaire per la feina, malgrat l’evident violència masclista. Però no, tot i que és temptador, no humanitzarem l’escena. Per bé que és innegable que compartim una part gens menyspreable de la nostra dotació genètica respectiva amb aquests animalons que s’arrosseguen. Fins i tot hom parla del nostre “cervell reptilià”, que es veu que controla les nostres funcions vitals més importants, entre elles, precisament, l’impuls reproductiu… Ehem, no emboliquem més la troca. Deixem-ho aquí…
“La càmera s’ha d’utilitzar per a enregistrar la vida, la representació de la veritable substància i la quinta essència de la cosa en si, tant si es tracta d’acer polit o de carn palpitant.”