No crec. Segurament es tracta d’un ritual d’aparellament. En tot cas, seria el que els francesos anomenen la «petite mort». El mascle, encegat per l’excitació, se la menjaria. Literalment. Ella, en canvi, sembla que no està gaire per la feina, malgrat l’evident violència masclista. Però no, tot i que és temptador, no humanitzarem l’escena. Per bé que és innegable que compartim una part gens menyspreable de la nostra dotació genètica respectiva amb aquests animalons que s’arrosseguen. Fins i tot hom parla del nostre «cervell reptilià», que es veu que controla les nostres funcions vitals més importants, entre elles, precisament, l’impuls reproductiu… Ehem, no emboliquem més la troca. Deixem-ho aquí…
«La càmera s’ha d’utilitzar per a enregistrar la vida, la representació de la veritable substància i la quinta essència de la cosa en si, tant si es tracta d’acer polit o de carn palpitant.»
Edward Weston
