ADÉU MIQUEL…

La nit del passat dissabte 4 de febrer va morir a Girona Miquel Ruiz i Avilés, fotoperiodista fundador de Fotògrafs per la Pau i promotor incansable d’iniciatives solidàries amb víctimes de la guerra, d’epidèmies o de qualsevol catàstrofe o injustícia.

CLIQUEU DAMUNT DE LA PORTADA PER FULLEJAR EL LLIBRE

Com deia el seu amic Tino Soriano a la necrològica que va publicar la web del Sindicat de la Imatge UPIFC: Ha marxat calladament, malgrat el soroll reivindicatiu que mai va deixar de professar en vida. Un breu text que cloia amb aquest desig que també fem nostre: Que la travessia el porti al paradís dels fotògrafs irreverents i de les persones imprescindibles.

SREBRENICA, EL SILENCI DE LA MEMÒRIA (cliqueu damunt la imatge per a veure tota la col·lecció)

A més de l’edició del llibre “Viatge al cor de la Malària”i de difondre amb orgull i satisfacció altres treballs seus en aquesta mateixa web, vam tenir la sort de col·laborar directament en altres projectes, participant així del compromís i de l’entusiasme encomanadís que el caracteritzava. Recordem, per exemple, que els anys 2014 i 2015, des de l’Associació POPULART vàrem organitzar una exposició itinerant de llibres d’artista sota el títol EXILIS per commemorar el 75 aniversari de l’exili republicà i afavorir la reflexió pública sobre el drama que suposen tots els exilis. Doncs bé, en Miquel hi va estar present i de manera molt activa amb una instal·lació a partir de la seva maleta de dibuixos dels nenes i nens de Sarajevo.

Darrerament, malgrat les moltes limitacions que li ocasionaven les seqüeles dels ictus que va patir ara fa uns dotze o tretze anys, continuava fent unes fotografies magnífiques i mantenia jove i fresc el seu esperit emprenedor i generós. Tot compartint un arròs amb ell a Can Joan d’Adri no calia esperar a la sobretaula per a veure’t aclaparat pel seu doll de noves propostes i projectes entusiastes.

Tant la fotografia com la solidaritat a les comarques gironines han perdut aquesta setmana un actiu molt important. El seu record permaneixerà, però no des de la pena, sinó des de l’alegria del llegat que deixa en tots nosaltres, tal com encertadament manifesta la seva família.


Fem a continuació un recull documental que us permetrà coneixer millor a en Miquel:

  • Entrevista de l’any 1998 a Miquel Ruiz, president de Fotògrafs per la Pau, a càrrec d’Esteve Puigsegur, al programa “Comencem bé” de Televisió de Girona. (ENLLAÇ)
  • Mor el fotoperiodista Miquel Ruiz. Diari de Girona, 5 de febrer. (ENLLAÇ)
  • Tino Soriano: Mor el company Miquel Ruiz. UPIFC. 5 de febrer (ENLLAÇ)
  • El Col·legi de Periodistes de Catalunya va nomenar el passat set de febrer sis col·legiats d’honor en reconeixement a la seva trajectòria professional, entre ells Miquel Ruiz a títol pòstum. (ENLLAÇ Comença el lliurament de l’acreditació a la família d’en Miquel i la glosa -molt entranyable i rica d’anècdotes- de la seva figura a partir del minut 52:19).
  • Josep Mª Fonolleras: Miquel Ruiz, un baluard. El PuntAvui, 10 de febrer (ENLLAÇ)
  • Per visitar la pàgina Flickr d’en Miquel i veure fotografies seves cliqueu AQUÍ


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


VISTES DE GIRONA

El riu Onyar des del Pont de Pedra

Casa al carrer de Pierre Vilar (façana posterior)

Columna de la Constitució de 1869

Generalitat de Catalunya a Girona.

Rafael Masó i Valentí (1880-1935) “Casa Teixidor” coneguda popularment com “La Punxa”

Rafael Masó i Valentí (1880-1935)“Casa Gispert Saüch”.


“Comença a mirar el món d’una altra manera. Mira els objectes quotidians, el seu disseny, la seva forma, les seves característiques individuals. Pensa en el futur i imagina’t la seva importància”.

Martin Parr


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


LA FARINERA TEIXIDOR

La Farinera Teixidor és un edifici gironí, modernista, dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó i construït entre el 1910 i el 1912. De bon principi hi havia la vivenda dels propietaris, les oficines, les naus industrials dedicades a la fabricació de farina i derivats (d’aquí l’abundància del color blanc i de la iconografia de les espigues en els detalls de ceràmica de la façana i en la reixa) i també els magatzems. Actualment es conserven només les parts dedicades a la vivenda dels propietaris i a les oficines, que són les que es veuen en aquestes imatges. Clicant AQUÍ trobareu una extensa descripció de l’edifici i la seva història.

Les antigues oficines de la fàbrica.

La vivenda.

Un passadís comunicava la vivenda dels propietaris amb les oficines.


“Què és una obra de creació sinó la recerca desolada d’una solució que encara no existeix?”

Biel Mesquida


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


CARD VERMELL

Card vermell (suposo que per la flor) és el nom menorquí d’aquesta planta. El nom científic és Notobasis Syriaca

La flor no és del card vermell, és una parraca (Picris hieracioides) que passava per allí tota tibada…


“Un bona fotografia esdevé més real que la realitat”

Alfred Stieglitz


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


LAND ART


“L’art contemporani va entrar en escena quan la financiarització especulativa i el nou capitalisme lliberal van prendre les regnes ja a finals dels anys ‘60 i principis dels ‘70. I el nostre objectiu és trobar una alternativa”

Armen Avanessian


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


L’EXTERIOR DE L’ATLÀNTIDA

L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, segons diu la seva web, és un complex cultural que integra dos serveis municipals, una escola de música i conservatori (EMVIC) i un centre d’arts escèniques (CAE). L’Atlàntida és, doncs, un equipament municipal que presta serveis interactius de formació, exhibició i suport a la creació i producció en l’àmbit de la música i les arts escèniques.


“La càmera és un instrument que ensenya a la gent a veure-hi i a mirar sense càmera.”

Dorotea Lange


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


BON ANY NOU 2023!

No només compleixo amb un ritual que es repeteix cada any per aquestes dates, sinó que et desitjo de cor, a tu i als qui estimes, unes festes i un nou any curull de salut, empenta i il·lusió.

El ritual ja comporta, des de fa uns anys, acompanyar aquests bons desigs amb un senzill obsequi: un llibre digital que aquest any he titulat POST-FOTOGRAFIES, i que recull algunes de les meves imatges. Els seguidors veterans d’aquest bloc en trobaran moltes que els seran familiars, ja que totes van ser publicades en aquesta mateixa web entre els anys 2020/21.

Si el vols fullejar, clica damunt la portada del llibre:

Happy New Year! Frohes neues Jahr! Feliz año nuevo!
Un An Nou fericit! Buon anno! Gelukkig nieuwjaar!
Bonne Année! Gott Nytt År! Shchaslyvoho Novoho roku!
Erós an nau! Feliz Ano Novo! Urte berri on!

“Gener 1. Avui no és el primer dia de l’any per als maies, jueus, àrabs, xinesos i molts altres habitants d’aquest món (…) resulta més aviat exagerat dir que la humanitat sencera celebra aquesta cruïlla de la frontera dels anys. Però això sí, cal reconèixer-ho: el temps és força amable amb nosaltres, els seus fugaços passatgers, i ens dóna permís per creure que avui pot ser el primer dels dies, i per voler que sigui alegre com els colors d’una verduleria.”

Eduardo Galeano


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.

🇬🇧 IMPORTANT: If you want to see them properly, enjoy the images as long as you go directly to the web and on a screen larger than that of the smartphone. The automatic sending by e-mail to the followers of this blog compresses them a lot and they lose a lot of quality.

🇫🇷 IMPORTANT: Si vous voulez les voir correctement, profitez des images tant que vous allez directement sur le web et sur un écran plus grand que celui du smartphone. L’envoi automatique par e-mail aux abonnés de ce blog les comprime beaucoup et leur fait perdre beaucoup de qualité.

🇪🇸 IMPORTANTE: Si quiere verlas como es debido, disfrute las imágenes siempre que pueda directamente en la web y en una pantalla más grande que la del smartphone. El envío automático por e-mail a los seguidores/as de este blog, las comprime mucho y pierden mucha calidad.


LA GAVINA

Avui, la història de la gavina Sabina, que no té casa ni llar on anar a passar aquestes festes…

Podria ser com un conte de Nadal en imatges. Cadascú pot triar el final que més li convingui…

…a la gavina, of course!

BON NADAL! MERRY CHRISTMAS! EGUBERRI ON!  FROHE WEIHNACHTEN! JOYEUX NOËL! BUON NATALE! FELIZ NAVIDAD! FELIZ NATAL! ERÓS NADAU! GOD JUL! SHCHASLYVOHO RIZDVA! VROLIJK KERSTFEEST!


“Encara que la finestra sigui la mateixa, no tots els qui hi miren veuen el mateix: el panorama depèn de la mirada”

Alda Merini


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


JA VERDEGEN ELS SEMBRATS


No veiem mai les coses tal com són sino tal com som“.

Anaïs Nin


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


ENTRADA AL REFUGI ANTIAERI

El Refugi antiaeri del Jardí de la Infància de Girona és un búnquer subterrani de formigó amb l’interior subdividit en deu habitacions comunicades entre si i connectades per un llarg i ample passadís. Segons la web del Museu d’Història de Girona, disposava de llum elèctrica, però no tenia lavabos, ni farmaciola, ni aigua corrent. A la pàgina web d’aquest museu hi trobareu més informació així com la possibilitat de fer una visita virtual a l’interior del refugi.


Existeix un aparell especial, la càmera, que és una metàfora d’alguna cosa antiga (…) necessitem aquest aparell per veure la humanitat, així com necessitem un telescopi per veure-hi de lluny o un microscopi per veure-hi de prop o unes ulleres per veure-hi millor.

Jean Louc Godard


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.