Autor: 6qsite

Vet ací un dubte que se’m presenta moltes vegades. Sovint és fàcil de resoldre. Avui, amb aquestes imatges de la Font de’n Coromines de Sant Gregori, no he sabut què fer. A tu què et sembla?

Amagada a l’interior d’un bosc de roures i alzines es troba aquesta font, ubicada a l’interior de les runes de l’edifici que, antigament, va ser la planta embotelladora d’aigua. Avui només queden les quatre parets mestres de l’edifici, que envolten la font ferruginosa i picant, que porta una gran quantitat de ferro i carbonats, motiu pel qual la seva aigua presenta una coloració vermellosa… si la foto és en color…

Color o blanc i negre? (mou la línia divisòria) Tu que opines?

---

“El que no faig mai és fer blanc i negre i color en la mateixa sessió, d’això sóc incapaç; és com si em posés el xip del color o del blanc i negre i ja no pogués sortir d’aquí. Però quin xip em poso ho decideixo sense cap raó concreta; a vegades, si hi ha molta llum o si es dóna qualsevol altra circumstància, ho veig i em dic: «això és blanc i negre». Ja us dic, és una cosa intuïtiva.”

Ramón Masats

---

Fulla de tardor i joguina de llauna

---

“Deixa’m, deixa’m submergir l’ànima en els colors; deixa’m empassar la posta de sol i beure l’arc de Sant Martí.”

Khalil Gibran

---

Els seguidors d’aquesta web ja coneixen Miquel Bohigas en la seva vessant fotogràfica, ja que poden gaudir d’un tast de les seves imatges a l’apartat corresponent de “Les vostres fotos”. Però entrant a la seva web, es descobreix de debó la qualitat de seva producció fotogràfica, a més d’altres facetes creatives d’en Miquel: és un dibuixant infatigable (les seves boligrafies bohigràfiques, per exemple, impressionen per la seva quantitat, varietat i creativitat) i, de tant en tant, és també poeta, dramaturg… no para!

La setmana passada ens va tornar a sorprendre, ara amb l’AUCA DE LA VALL DE LLÉMENA, que us mostrem tot seguit. No és la primera que fa, i més enllà dels seus destacats valors estètics, per a mi -i segur que per a molts- té i tindrà una gran utilitat per a ajudar a conèixer els racons d’aquesta vall que m’ha acollit, i que tant protagonista és de les meves imatges. Fa vergonya dir-ho però fa més de vint anys que hi visc i desconec molts dels paratges que en Miquel glossa amb les seves imatges i els seus rodolins. L’Auca d’en Miquel és, doncs, una bona invitació per a la descoberta i el gaudi. Gràcies Miquel!

Aquest vídeo us permetrà llegir millor els rodolins i apreciar-la amb més detall.

---

“L’activitat més profunda de totes és dibuixar. I la que més t’exigeix. És quan dibuixo que em lamento de les setmanes, els anys, probablement, que he desaprofitat. Si (com en els contes de fades) pogués concedir-li un do al néixer a un futur pintor, seria el d’una vida prou llarga per dominar la tècnica del dibuix. Molt poca gent s’adona que el pintor, a diferència de l’escriptor, de l’arquitecte o del dissenyador, no només crea sinó que a més executa el seu art. Necessita dues vides”.

John Berger

---

“A mi, el que més m’importa, no és l’aparença del dibuix; de fet, no m’interessa gaire el resultat final. El que realment m’importa, allò que m’apassiona de veritat és, simplement, dibuixar; és a dir, fer ratlles en un paper, i arribar a descobrir un dia el perquè de tot plegat“.

Miquel Bohigas

---

---

«Fotografiar és apropiar-se d’allò fotografiat. Significa establir amb el món una relació determinada que implica coneixement, i per tant poder»

Susan Sontag

---

Avui, una sèrie sobre un tema propi de la diada de Tots Sants.

Voltant per les carreteres gregues, de tant en tant et trobes al marge del camí unes minúscules esglesioles. En diuen kandylakias. Sovint hi ha flors -algunes vegades naturals- i a l’interior, protegit a vegades per una feble porteta de vidre, hi ha imatges sagrades, espelmes i altres objectes. Es tracta de memorials funeraris en record de persones que han mort en accident en aquest punt concret de la carretera…

---

“La relació entre fotografia i mort és molt intensa”.

Xavier Antich

---

Les superposicions, dobles exposicions, transparències… són tècniques que aporten sovint un toc enigmàtic, oníric i surreal a les imatges.

---

“El treball del fotògraf ha millorat molt i jo m’aprofito dels avantatges del digital encara que continuï fotografiant en analògic. No sóc gens estricte ni purista, crec que cal aprofitar el que ofereix la tècnica, em sembla una cosa absolutament raonable.”

Ramón Masats

---

Fa anys, molts anys, que no veia cap cuca de llum (lampyris noctiluca). Sospitava que amb tants insecticides, tanta agroquímica i tants pesticides ja n’haviem perdut la mena. Però aquest final d’estiu…

… en uns camps del veïnat de l’Argelaguet, a la Vall del Llémena, en vaig comptar en un sol vespre més de trenta com aquesta que, dòcilment, es va deixar observar més de prop que les altres…

Atès el perill d’extinció d’aquest animaló, el II Simposi Internacional sobre Cuques de llum (2nd International Firefly Symposium), celebrat del 2 al 5 d’Agost del 2010, a Selangor, Malaysia, va emetre la Declaració de Selangor que informava sobre la necessitat d’augmentar el coneixement sobre les cuques de llum per tal de promoure mesures per a la seva protecció i conservació. En síntesi, els experts advertien que les poblacions de cuques de llum estan disminuint a tot el món, i que hi ha una necessitat urgent de conservar els seus hàbitats ja que això contribuiria a la conservació de moltes altres espècies de la nostra vida silvestre i, sens dubte, a una millor qualitat de vida per als éssers humans. En aquella Declaració es destacava també que la capacitat d’aquests insectes per a produir llum no ha estat mai prou emfatitzat ni estudiat a nivell científic.

---

“La fotografia té una vida pròpia. El fotògraf pot més o menys tutelar-la, però mai acaba de dominar-la del tot, sempre hi ha escletxes on la fotografia manifesta la seva vida pròpia”.

Joan Fontcuberta

---

Imatges realitzades a partir de fotografies de teixits de punt.

---

«Les majors satisfaccions les proporciona la realització del potencial individual, en percebre alguna cosa a la nostra manera personal i expressar-ho mitjançant el coneixement adequat de les eines que posseïm. Aprofiti-ho tot; no es deixi dominar per res, excepte per les seves pròpies conviccions. No perdi de vista la importància vital del domini de l’ofici; qualsevol obstinació humana que valgui la pena depèn dels més alts nivells de concentració i domini de les eines bàsiques.»

Daniel Canogar

---

Just en el punt on l’AP7 remulla els seus peus al riu Ter s’hi exposa permanentment aquesta insòlita galeria de graffitis. Els treballs de neteja de troncs i branques del riu, arrossegats a principis d’any per l’huracà Glòria, han obert nous camins que, de retruc, faciliten la visita d’aquest aquest no-lloc, inhòspit i secret.

---

“La foto documental és una pràctica que zigzagueja entre la foto artística i el fotoperiodisme”.

María del Carmen Oleas

---

Tanco, amb aquesta imatge, la llarga sèrie de passejades de finals d’estiu.

---

«En apropiar-se de la tasca de retratar de manera realista […], la fotografia va deixar a la pintura en llibertat per a la seva gran vocació modernista: l’abstracció»

Susan Sontag

---