Som més iguals que diferents

De la més senzilla a la més sofisticada...
Que potser no són totes més iguals que diferents? No són totes flors?
Tots som més iguals que diferents.

“Sóc jueu. No té ulls un jueu? No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?… Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem?”

William Shakespeare (El mercader de Venècia)

Tites, tites…


Hi ha quelcom de depredació en l’acció de fer una foto. Fotografiar persones és violar-les, doncs les veiem com mai es veuen a si mateixes, les coneixem com mai poden conèixer-se; transforma a les persones en objectes que poden ser posseïts simbòlicament […] És la més suau de les depredacions, amb l’objecte de documentar una realitat oculta, és a dir, una realitat oculta per a ells…”

Susan Sontag

La màquina de fer somnis


“A vegades, a la nit, quan estic en el límit entre el somni i la vigília, puc entrar per una porta a la meva infantesa i tot està com estava llavors, amb les llums, les olors, els sons, i la gent… Recordo el carrer silenciós on vivia la meva àvia, l’agressivitat del món de la gent gran, el terror pel desconegut i la por a les tensions entre el meu pare i la meva mare”

Ingmar Bergman

Te’n recordes…?

…de quan els blats trencaven el color tímidament, sense gosar daurar-se del tot encara, allà, cap a la Novella Alta, camí de Linyola…

…sempre acompanyats d’un fràgil tremolor, tacat de sang, de les puputs?

Te’n recordes que quan erem petits, al Pla d’Urgell anomenavem “puput” a aquesta flor?

I de la dolçor embriagadora dels xuclamels que ens anunciaven que ja estava al caure el temps de les cireres…

Te’n recordes…?

(Ara que me n’adono: te’n recordes si hi havia xuclamels a Ponent?)


En l’aparell fotogràfic hi ha un sorollet que enclou en si mateix una cacera llarga del temps: el clic, en tantes de versions com maquinàries, és el tret que atura la temporalitat per conservar-la, per amidar-la i per sentir-la…”

Biel Mesquida

Monument al cabdill remença

Pere Joan Sala va néixer a Granollers de Rocacorba , comarca del Gironès, prop del lloc on s’alça el monument que avui us presentem.

Durant la primera guerra remença va ser lloctinent de Francesc de Verntallat . En acabar aquesta guerra el 1472 va quedar molt decebut per l’actitud del rei, a qui havien ajudat els remences a vèncer en la Guerra Civil Catalana , perquè aquest no va voler resoldre el llarg conflicte que mantenien els pagesos remences amb els seus senyors feudals. 

A partir de llavors va adoptar una posició més radical, no conformant-se amb l’abolició dels mals usos i d’altres abusos senyorials, sinó que va passar a defensar que els camperols eren els amos únics de la terra, eliminant els drets dels senyors sobre ella.

Després de tres anys de durs enfrontaments amb l’exèrcit real, va ser vençut pels voltants de Granollers. Fou degollat i esquarterat el 28 de març de 1485 i el seu cap va ser exposat al Portal Nou de Barcelona.

Cada any, un dels darrers dissabtes de maig, la Vall de Llémena celebra la Festa Remença per mantenir viu el record d’aquells fets històrics.

(Més informació)


La fotografia està plena de simbolisme, és un llenguatge simbòlic. Has de ser capaç de materialitzar totes les teves idees en una sola imatge. D’alguna manera el meu punt de vista (…) no és molt diferent dels conceptes bàsics de la majoria de les religions“.

Sebastião Salgado