Un Uluru particular

Aviat farà un any que ens va visitar l’huracà Glòria. Les ribes del Ter i de la riera de Llémena van quedar plenes de troncs d’arbre que van arrencar i arrossegar les seves imponents i turbulentes crescudes, juntament amb altres andròmines que van trobar al seu pas. Els treballs de neteja de les lleres van anar separant la brossa i agrupant els troncs en unes monumentals estibes, algunes de les quals heu vist fotografiades en entrades d’anteriors d’aquesta web. A poc a poc, se’ns van anar fent familiars aquelles piles de troncs i es van anar integrant al paisatge.

Un capvespre d’aquesta tardor vaig tornar a passejar per aquells paratges. M’hi esperava una sorpresa. Tot d’un plegat, en un revolt del camí, vaig veure a uns dos-cents metres un puig, una muntanyeta nova, a la zona on hi havien hagut fins feia poc els troncs apilats. Els raigs del sol ponent la tenyien d’un color vermellós. La textura de la superfície sense vegetació d’aquell turó, juntament amb el color rogenc i la seva forma em van fer exclamar: Òndia! l’Uluru a la Vall de Llémena!!

Feia un parell de setmanes que no passejava per aquesta zona i aquests quinze dies havien estat suficients per a que potents màquines trituradores de fusta convertissin les enormes piles de troncs en aquest Uluru particular. Pocs dies més tard, aquestes tones de biomassa van desaparèixer i en aquests moments, segurament transformades en pellets, el meu Uluru particular deu escalfar un grapat de llars…


“Sentir i fotografiar allò que ens fa vibrar no ens assegura que els altres sentiran el mateix en veure la imatge. Però una vegada s’ha descobert què és el que volem despertar en els altres, el saber que hom pot anar a les palpentes mentre ho intenta, constitueix ja un desafiament”.

Minor White

ARRELS (i 3)


“No importen el públic, ni els marxants, ni els col·leccionistes ni els curadors: El que realment importa és entendre’t a tu mateix i comprendre, profundament, per què repeteixes certs temes, certs tractaments, la teva pròpia manera de mirar, quins patrons hi ha en la teva obra , però sobretot preguntar-te constantment «Per què faig aquestes fotografies?”

Pieter Wisse

BON NADAL!

T’adjunto un regal exclusiu que el meu tió m’ha cagat per a tu:

Efectivament, es tracta d’un llibre de fotografies que et faig arribar avui com a primícia, a tu i a tots els amics i amigues que teniu la paciència de seguir les publicacions d’aquesta web. Fins l’any que vé no el faré públic.

Tot un conjunt de roderes, pòsits, sediments, arrels… formes i textures degudes a l’atzar de les forces de la natura que a vegades, com deia Oscar Wilde, sembla entossudir-se en imitar l’art.

Podeu fullejar-lo clicant damunt la portada, que us portarà a la pàgina de fotoàlbums d’aquesta web. A veure què us sembla.

Bones festes i millor any!


«El llibre és el vehicle idoni per a mostrar fotografies, sempre que estigui seriosament programat i editat. Permet una revisió contínua i sobretot arribar a una conjunció perfecta entre el format de les imatges, la seva disposició i la seva complementarietat, les unes amb les altres.»

Xavier Miserachs

ARRELS (2)


“No importen el públic, ni els marxants, ni els col·leccionistes ni els curadors: El que realment importa és entendre’t a tu mateix i comprendre, profundament, per què repeteixes certs temes, certs tractaments, la teva pròpia manera de mirar, quins patrons hi ha en la teva obra , però sobretot preguntar-te constantment «Per què faig aquestes fotografies?”

Pieter Wisse

ARRELS (1)


“No importen el públic, ni els marxants, ni els col·leccionistes ni els curadors: El que realment importa és entendre’t a tu mateix i comprendre, profundament, per què repeteixes certs temes, certs tractaments, la teva pròpia manera de mirar, quins patrons hi ha en la teva obra , però sobretot preguntar-te constantment : Per què faig aquestes fotografies?”

Pieter Wisse

BLANC I NEGRE O COLOR?

Vet ací un dubte que se’m presenta moltes vegades. Sovint és fàcil de resoldre. Avui, amb aquestes imatges de la Font de’n Coromines de Sant Gregori, no he sabut què fer. A tu què et sembla?

Amagada a l’interior d’un bosc de roures i alzines es troba aquesta font, ubicada a l’interior de les runes de l’edifici que, antigament, va ser la planta embotelladora d’aigua. Avui només queden les quatre parets mestres de l’edifici, que envolten la font ferruginosa i picant, que porta una gran quantitat de ferro i carbonats, motiu pel qual la seva aigua presenta una coloració vermellosa… si la foto és en color…

Color o blanc i negre? (mou la línia divisòria) Tu que opines?


“El que no faig mai és fer blanc i negre i color en la mateixa sessió, d’això sóc incapaç; és com si em posés el xip del color o del blanc i negre i ja no pogués sortir d’aquí. Però quin xip em poso ho decideixo sense cap raó concreta; a vegades, si hi ha molta llum o si es dóna qualsevol altra circumstància, ho veig i em dic: «això és blanc i negre». Ja us dic, és una cosa intuïtiva.”

Ramón Masats

AUCA DE LA VALL DE LLÉMENA

Els seguidors d’aquesta web ja coneixen Miquel Bohigas en la seva vessant fotogràfica, ja que poden gaudir d’un tast de les seves imatges a l’apartat corresponent de “Les vostres fotos”. Però entrant a la seva web, es descobreix de debó la qualitat de seva producció fotogràfica, a més d’altres facetes creatives d’en Miquel: és un dibuixant infatigable (les seves boligrafies bohigràfiques, per exemple, impressionen per la seva quantitat, varietat i creativitat) i, de tant en tant, és també poeta, dramaturg… no para!

La setmana passada ens va tornar a sorprendre, ara amb l’AUCA DE LA VALL DE LLÉMENA, que us mostrem tot seguit. No és la primera que fa, i més enllà dels seus destacats valors estètics, per a mi -i segur que per a molts- té i tindrà una gran utilitat per a ajudar a conèixer els racons d’aquesta vall que m’ha acollit, i que tant protagonista és de les meves imatges. Fa vergonya dir-ho però fa més de vint anys que hi visc i desconec molts dels paratges que en Miquel glossa amb les seves imatges i els seus rodolins. L’Auca d’en Miquel és, doncs, una bona invitació per a la descoberta i el gaudi. Gràcies Miquel!

Aquest vídeo us permetrà llegir millor els rodolins i apreciar-la amb més detall.


“L’activitat més profunda de totes és dibuixar. I la que més t’exigeix. És quan dibuixo que em lamento de les setmanes, els anys, probablement, que he desaprofitat. Si (com en els contes de fades) pogués concedir-li un do al néixer a un futur pintor, seria el d’una vida prou llarga per dominar la tècnica del dibuix. Molt poca gent s’adona que el pintor, a diferència de l’escriptor, de l’arquitecte o del dissenyador, no només crea sinó que a més executa el seu art. Necessita dues vides”.

John Berger

A mi, el que més m’importa, no és l’aparença del dibuix; de fet, no m’interessa gaire el resultat final. El que realment m’importa, allò que m’apassiona de veritat és, simplement, dibuixar; és a dir, fer ratlles en un paper, i arribar a descobrir un dia el perquè de tot plegat“.

Miquel Bohigas

GRÈCIA, EN EL RECORD ENCARA… (i 2)

Distribuidor de ciris i espelmes votives a una esglèsia ortodoxa de Tesalònica. Observeu la curiositat lingüística: ΘΥΡΙΣ es llegeix “ciris“.
Botiga d’un lutier especialitzat en bouzoukis, instrument propi de la música popular grega.

«Fotografiar és apropiar-se d’allò fotografiat. Significa establir amb el món una relació determinada que implica coneixement, i per tant poder»

Susan Sontag