LA FONT DE CAN VERDAGUER

Font d’aigua picant amb alt contingut de ferro i carbonats en dissolució, com es pot comprovar a la tercera imatge, pel color vermellenc i els dipòsits minerals incrustats.



Si voleu visitar-la: https://goo.gl/maps/bQyAtoHmdRAomCTT6. Ignoro la raó per la qual el Google Maps diu que està tancada, s’hi pot accedir sense cap dificultat.


«Quan en una entrevista em van preguntar perquè m’havia passat de la fotografia analògica a la fotografia digital, els vaig respondre: perquè sóc molt feble. Una forma de fer les coses més fàcils compta sempre amb el meu suport. Suposo que el nombre de febles al món és major del que havíem imaginat.»

Pedro Meyer

GENOCIDI DE SREBRENICA

Aquests dies es commemora el 25 aniversari del genocidi de Srebrenica (juliol de 1995). Fa pocs dies vam tenir el goig de publicar en aquesta web el llibre “Viatge al cor de la malària” del periodista gràfic i mestre de fotografia gironí Miquel Ruiz. Avui ens fa un altre regal impagable. Amb motiu del trist aniversari de la matança de Srebrenica, en Miquel difon cada any aquest recull de fotografies titulat: “Srebrenica, el silenci de la memòria” que és un emotiu testimoni de la seva experiència a Bòsnia. Una experiència de la que no va sortir indemne, ja que l’ha marcat per tota la seva vida.

(Cliqueu damunt la imatge per a veure el reportatge)

A 6qsite.com ens sentim orgullosos i agraits a l’autor per poder incorporar aquestes tan dramàtiques com precioses imatges a l’apartat “Les vostres fotos”, per tal que sigui fàcil tornar-les a contemplar sempre que vulguem.


“Quan veus els desastres de les guerres és difícil ser optimista. La veritat queda oculta pel fragor dels combats i el comportament dels assassins. El contacte amb les víctimes permet tenir esperança i, fins i tot, confiar en una millora del comportament humà en el futur. Els responsables de tant de sofriment s’amaguen darrere d’una nebulosa d’interessos o sigles. Multinacionals del petroli, indústries armamentístiques, governs indesitjables. Els dimonis de les crisis tenen moltes potes. Una dada que ho explica gairebé tot: els cinc països amb dret a veto en el Consell de Seguretat de l’ONU són els majors fabricants d’armament del món”.

Gervasio Sánchez

LLUITA A MORT?

No crec. Segurament es tracta d’un ritual d’aparellament. En tot cas, seria el que els francesos anomenen la “petite mort”. El mascle, encegat per l’excitació, se la menjaria. Literalment. Ella, en canvi, sembla que no està gaire per la feina, malgrat l’evident violència masclista. Però no, tot i que és temptador, no humanitzarem l’escena. Per bé que és innegable que compartim una part gens menyspreable de la nostra dotació genètica respectiva amb aquests animalons que s’arrosseguen. Fins i tot hom parla del nostre “cervell reptilià”, que es veu que controla les nostres funcions vitals més importants, entre elles, precisament, l’impuls reproductiu… Ehem, no emboliquem més la troca. Deixem-ho aquí…



“La càmera s’ha d’utilitzar per a enregistrar la vida, la representació de la veritable substància i la quinta essència de la cosa en si, tant si es tracta d’acer polit o de carn palpitant.”

Edward Weston

Arbres, cards…

…i la constant xarxa elèctrica pentagramant el cel.

Un gegant resistint les crescudes enmig del riu

Card marià, també anomenat “card de la llet de la Mare de Déu” (Silybum marianum) . La imprescindible Viquipèdia explica que hi ha una llegenda medieval sobre aquesta planta que diu que la Verge Maria va utilitzar les grans fulles d’un card per tal d’amagar Jesús dels soldats d’Herodes. Al moment d’escapar, del seu pit van caure algunes gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espècie (a la fotografia no s’aprecien), per tal de recordar aquell assenyalat dia.

Un jove i presumit plataner d’ombra (Platanus hispànica) que sembla vinclar-se per emmirallar-se al bassal.

“La fotografia no es limita a reproduir el real, ho recicla.”

Susan Sontag

VIATGE AL COR DE LA MALÀRIA

Fa poc més d’un més que vàrem inaugurar la secció “Les vostres fotos”, i en aquest període de temps hem pogut gaudir d’un excel·lent recull d’imatges noves. Us animem a que continueu fent vostra del tot aquesta secció i els vostres portafolis, mantenint actualitzada la informació sobre el vostre treball, mostrant-nos els resultats de la pràctica de la nostra afició compartida, i fent aquells comentaris públics que considereu oportuns.

Avui, dia de Sant Joan, estem d’inauguració altra vegada! El llibre Viatge al cor de la Malària de Miquel Ruiz Avilés, editat per 6qsite.com, inaugura la nova secció “Els vostres llibres”, dins l’apartat de “Llibres digitals” (cliqueu damunt la portada per fullejar-lo). Una nova secció que està esperant les vostres aportacions. Animeu-vos!

Miquel Ruiz Avilés (Purullena, Granada, 13 de març de 1954) és un fotògraf de premsa que va començar la carrera fotoperiodística a la delegació d’El Punt a Figueres. Ha col·laborat com a corresponsal gràfic a l’agència EFE i a diversos diaris i revistes, entre ells: El Periódico de Catalunya, l’Avui, El MundoLa Vanguardia, Punt Diari, El País, Interviú, Cambio 16, El Observador, etc.

El 1993 fou cofundador de l’associació Fotògrafs per la Pau. Va ser guardonat pel Col·legi de Periodistes amb el premi La Mosca Especial i l’any 2019 va rebre el Segell de Fortià atorgat pel municipi de Fortià en homenatge a la seva trajectòria professional.

Al llibre Viatge al cor de la malària ens mostra, en unes imatges magnífiques, el seu viatge a Libèria l’any 2008, per portar material sanitari als poblets escampats per la selva del comptat liberià de River Gee, on va trobar-se amb una situació de fort impacte emocional que no podrà oblidar mai…


“Quan hom es troba davant d’una atrocitat, què és una bona foto?, em pregunten de vegades. En la meva resposta hi ha poques paraules: la fotografia és el meu llenguatge. El fotògraf està aquí per tenir la boca tancada, siguin quines siguin les circumstàncies, està aquí per observar i per fotografiar. A través de la fotografia treballo, m’expresso. A través d’ella visc.“

Sebastião Salgado

LES VOSTRES FOTOS

Noves orquídies salvatges, totes tres de les rodalies d’Amer, per afegir a la col·lecció de Joaquim Reberté

Orchis militaris

Ophrys araneola

Ophrys apifera var Dyris, una orquídia difícil de trobar

“L’exploració de la fotografia ha anat despertant, durant més de cent anys, l’artista, científic i aventurer que habiten el nostre interior. I ara, les eines digitals ens han obert portes l’existència de les quals desconeixíem.”

Rick Smolan

LES VOSTRES FOTOS

Avui dues orquídies salvatges de Joaquim Reberté

La vida a l’ombra d’un Himantoglossum hircinum (orquídia del boc)

Serapias lingua rosada (llengua de gall) a primera hora del matí amb un visitant

“La pandèmia m’ha ajudat a repensar qui era, abans de la pandèmia (…) Estic començant a llegir poesia, cosa que no havia fet mai, i tinc curiositat per veure com influirà en el meu treball fotogràfic”

Lesly Deschler Canossi

LES VOSTRES FOTOS

Noves imatges d’Arty que incorporarem al seu portafolis.

Heura sobre paret blava

BCN/Skater/Graffittis

Porta encadenada

Moto arraconada

«Es pot reduir la subjectivitat de l’artista a les seves eleccions o a la seva actitud envers les coses i esdeveniments del món visible i accessible per a tots? O potser hi hagi quelcom invisible, amagat sota la superfície del món, alguna cosa que no es pugui registrar i fotografiar amb objectivitat, alguna cosa que només l’art, només la subjectivitat de l’artista pugui revelar? Òbviament aquesta pregunta sorgeix arran de la reivindicació de representar allò invisible, amagat, inaccessible, aliè… Una reivindicació que s’ha formulat fins a la sacietat al llarg de la història de l’art modern.»

Boris Groys