«A vegades, a la nit, quan estic en el límit entre el somni i la vigília, puc entrar per una porta a la meva infantesa i tot està com estava llavors, amb les llums, les olors, els sons, i la gent… Recordo el carrer silenciós on vivia la meva àvia, l’agressivitat del món de la gent gran, el terror pel desconegut i la por a les tensions entre el meu pare i la meva mare»
Ingmar Bergman
