…de quan els blats trencaven el color tímidament, sense gosar daurar-se del tot encara, allà, cap a la Novella Alta, camí de Linyola…
…sempre acompanyats d’un fràgil tremolor, tacat de sang, de les puputs?
Te’n recordes que quan erem petits, al Pla d’Urgell anomenavem «puput» a aquesta flor?
I de la dolçor embriagadora dels xuclamels que ens anunciaven que ja estava al caure el temps de les cireres…
Te’n recordes…?
(Ara que me n’adono: te’n recordes si hi havia xuclamels a Ponent?)
«En l’aparell fotogràfic hi ha un sorollet que enclou en si mateix una cacera llarga del temps: el clic, en tantes de versions com maquinàries, és el tret que atura la temporalitat per conservar-la, per amidar-la i per sentir-la…»
Biel Mesquida
I tant que me’n recordo del colors de les puputs sobresortint per sobre els blats que començaven a madurar o escampats per les vores dels trossos juntament amb altres herbes.
Avui en dia costa veure un puput, els herbicides ha canviat molt el paisatge.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Per aquí, a la vall del Llémena encara se’n poden veure moltes de puputs, sobre tot a les vores dels camps. Excepcionalment et trobes un camp tot vermell, on sembla haver-hi més puputs que cereal.
És magnífic poder compartir records amb vosaltres!
Me gustaMe gusta