«La sorra que el riu arrossega cap al mar no és important perquè a l’estiu et farà de catifa i de matalàs a la platja, sinó perquè barrejada amb l’aigua, com si fos paper de vidre, poleix pacientment còdols i palets fins a que pugui emmirallar-s’hi la lluna. I si ens posem prosaics, la mesura de la seva vàlua no és el teu nivell de confort; des d’aquesta mirada més utilitària, cada un d’aquests àtoms de roca viva és important i imprescindible perquè alimenta els deltes»
