“No pretenc ser un intel·lectual ni un filòsof. Jo simplement MIRO”
Josef Koudelka
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l’oblit.“
Gabriel García Márquez
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“Ningú no està mai més actiu que quan no fa res, mai està menys sol que quan està amb si mateix.”
MARC PORCI CATÓ
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“El procés sempre t’aportarà alguna cosa, sigui quin sigui el resultat. Concedeix-te permís per a equivocar-te i experimenta l’alegria de deixar-te sorprendre. “
Rick Rubin
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“A prendre a “mirar” significa acostumar l’ull a mirar amb calma i amb paciència, a deixar que les coses s’acostin a l’ull, és a dir, educar l’ull per a una profunda i contemplativa atenció, per a una mirada llarga i pausada.“
Byung-Chul Han
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“Ara, i cada vegada més, la natura té una funció lúdica, i això és un efecte directe del capitalisme.“
Semih Kaplanoğlu
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
El bruc (gènere Erica) és una planta d’origen africà molt resistent a la sequera i molt comú als boscos mediterranis. Abans es feia servir als forns per a coure pa i encara ara s’utilitza per a fer escombres però el seu ús més freqüent és fer-ne parasols i tancaments teixint-lo amb un ordit de filferro.
Passejant pel bosc m’he trobat avui molts feixos de bruc apilats a la vora del camí. A la nostra zona és freqüent trobar immigrats africans recollint-lo. En fan feixos i els amaguen al bosc per passar-los a recollir més tard quan disposin d’un vehicle. És una feina dura i mal pagada amb el pretext que no es requereix gaire formació per dur-la a terme.
“Hi ha la fotografia finestra, diríem, i la fotografia mirall, on t’hi reflecteixes, amb molts més significats que els que són evidents de la imatge que veiem a simple vista.”
Jordi Bernadó
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“L’interior només és important si ets una croqueta.”
Lou Reed
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Diumenge passat es va inaugurar a Capmany VI·VENT, un primer esborrany del que es vol que arribi a ser l’ Espai del Vi de l’Empordà, dissenyat a la manera d’un museu contemporani i ubicat a una nau de El Parral, l’antic Sindicat, que és el celler cooperatiu més antic de l’Empordà (1916).
“Es necessita molta imaginació per a ser un bon fotògraf. Necessites menys imaginació per a ser pintor perquè pots inventar coses. Però en fotografia tot és tan corrent… es necessita mirar molt abans d’aprendre a veure l’extraordinari.”
David Bailey
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Avui fa un any que ens va deixar Miquel Ruiz i Avilés, fotoperiodista fundador de Fotògrafs per la Pau i promotor incansable d’iniciatives solidàries amb víctimes de la guerra, d’epidèmies o de qualsevol catàstrofe o injustícia. Com deia el seu amic Tino Soriano a la necrològica que va publicar la web del Sindicat de la Imatge UPIFC: Ha marxat calladament, malgrat el soroll reivindicatiu que mai va deixar de professar en vida. Un breu text que cloïa amb aquest desig que també fèiem nostre: Que la travessia el porti al paradís dels fotògrafs irreverents i de les persones imprescindibles.
Amb motiu del trist aniversari de la matança de Srebrenica (juliol de 1995), en Miquel difonia cada any, aquest recull de fotografies titulat: “Srebrenica, el silenci de la memòria” que és un emotiu testimoni de la seva experiència a Bòsnia.
El juny de 2020 vàrem tenir el goig d’editar i publicar en aquesta pàgina web el seu llibre “Viatge al cor de la malària”:
A més de l’edició del llibre “Viatge al cor de la Malària” i de difondre altres treballs seus en aquesta mateixa web, vam tenir la sort de col·laborar directament en altres projectes, participant així del compromís i de l’entusiasme encomanadís que el caracteritzava. Recordem, per exemple, que els anys 2014 i 2015, des de l’Associació POPULART vàrem organitzar una exposició itinerant de llibres d’artista sota el títol EXILIS per commemorar el 75 aniversari de l’exili republicà i afavorir la reflexió pública sobre el drama que suposen tots els exilis. Doncs bé, en Miquel hi va estar present i de manera molt activa amb una instal·lació a partir de la seva maleta de dibuixos dels nenes i nens de Sarajevo.
En els seus darrers anys, malgrat les moltes limitacions que li ocasionaven les seqüeles dels ictus que havia patit, continuava fent unes fotografies magnífiques i mantenia jove i fresc el seu esperit emprenedor i generós. Tot compartint un arròs amb ell a Can Joan d’Adri no calia esperar a la sobretaula per a veure’t aclaparat pel seu doll de noves propostes i projectes entusiastes.
El seu record roman i romandrà ben viu entre els qui el vam conéixer i estimar, però no des de la pena, sinó des de l’alegria del llegat que deixa en tots nosaltres, tal com encertadament va manifestar la seva família.
(Les imatges d’aquesta publicació van ésser preses a la instal·lació que acompanyava l’acte d’homenatge que se li va fer com a fundador del MIRADOR PHOTO GARRIGÀS el 23 de setembre de 2023)
Fem a continuació un recull documental que us permetrà coneixer millor a en Miquel:
