Breu viatge amb ferri per l’estuari de Shannon, de Tarbert (comtat de Kerry) a Killimer (comtat de Clare) i passejada per Kilkee, també del comtat de Clare.
Entrada al ferri. Al fons les enormes xemeneies de la central elèctrica.Central eléctrica de fuel-oil de Tarbert, amb una capacitat de 620 MW, gestionada per l’empresa espanyola Endesa fins l’octubre de 2012, data en la que va vendre el 100% del capital social de la seva filial irlandesa “Endesa Ireland” a la companyia Scottish and Southern Energy . (Notícia d’Europapress)Sortida del ferri de Tarbert.Una altra vista de la central elèctrica de fuel-oil.El far de Tarbertté 22 metres d’alçada i fou construït el 1834. Les veïnes xemeneies gegants fan que sembli una miniatura.Interior del ferri.Arribada al port de Killimer.Escultura de Kilkee.Vista de la platja de Kilkee.
“Tenim des de fa temps la possibilitat de considerar el mòbil com una càmera de veritat. El mòbil és una càmera seriosa.”
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Des del mirador del Portell es gaudeix d’aquesta panoràmica. Al fons a l’esquerra la muntanya de Rocacorba, també al fons però a la dreta s’entreveu la cinglera del Far i al mig de la imatge la Vall del Llémena.El Rocacorba en un fragment de la mateixa panoràmica.La Vall del Llémena.El castell de Finestres i el turó de la BarbacanaEnfilem el camí de Mieres per Pedres Picades.De les Pedres Picades en diuen també Els Mocadors per la seva particular morfologia.Pedres i alzines en una sorprenent simbiosi.Camí que surt de l’Església de Sta. Maria del Freixe cap a Bustins-Sant Aniol per la font de ca l’Espardenya.
“… Que sigui una mica més llarg o una mica més curt, el camí a seguir està ben indicat: penetrar profundament en la naturalesa”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Imatges de plantes diverses trobades en una passejada per la Serra de Finestres.
Bolet de fusta (Daedaleopsis confragosa?).Angelets (Centaurea nervosa).Molsa sobre les pedres anomenades Les Pedres Picades, o també Els Mocadors.Cualbra vermella (Russula lepida?).Fenc bord. (Trifolium angustifolia).Cardó (Dipsacus sativa).Primer pla d’un cardó.Vidiella (Clematis flammula). Molt semblant a la vidalba però en technicolor!Om (Ulmus minor suberosa). No vam aclarir si les protuberàncies de suro tant particulars que es formen a l’escorça és propi de l’espècie “suberosa” o bé si es tracta de l’acció d’un bacteri. Sigui com sigui, per l’aparença de les fulles aquest petit om no semblava tenir molt bona salut…
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Portmagee.Portmagee, casa de pescadors.Portmagee.Portmagee Doory.Portmagee Doory.Portmagee Doory.Ballinskelligs Bay and Inny Estuary.Ballinskelligs BeachTralee Urban.Knockglass-Killelton.Knockglass-Killelton
“És com si durant el creixement perdéssim la capacitat de deixar-nos sorprendre pel món.”
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
L’església romànica de Santa Maria del Freixe es troba a l’extrem meridional del terme de Mieres (La Garrotxa), al vessant septentrional del Collet de Bastarra de la Serra de Finestres.
“L’art és una cosa sobretot important perquè ha suscitat la lluita dels homes contra el temps, que ho destrueix tot. L’art és un incentiu de l’home per durar, per conservar, per recordar, per perviure davant la còsmica massa d’oblit que ho esborra tot.”
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Sortim de Skellig Michael cap a Portmagee.Skellig Michael va quedant enrere……i ens acostem a la Little Skellig on hi habita la segona població més gran del món de mascarells, amb quasi 30.000 parelles. Està tancada al públic.Deixem enrere les illes Skellig……i entrem al canal de Portmagee.Portmagee a la vista.Arribada al port.
“És com si durant el creixement perdéssim la capacitat de deixar-nos sorprendre pel món.”
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Excursió a la illa Great Skellig, també anomenada Skellig Michael, a uns 10 Km de la costa, on hi ha un conjunt d’edificis monàstics cristians del segle VI, dedicat a l’arcàngel Sant Miquel del qual, precisament avui, és la seva diada. Aquest monestir fou declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1996 per la UNESCO.
Arribats a la illa i després d’escoltar les instruccions dels guies, iniciem l’ascens cap al monestir cristià del segle VI gaudint d’increïbles panoràmiques.Tot i que les illes Skellig són conegudes per la seva abundant colònia d’ocells marins, la més important d’Irlanda tant en quantitat com en varietat d’espècies (s’hi troben el mascarell comú, el fulmar, la baldriga pufí, la gavineta de tres dits, el somorgollaire, el gavot, el fraret atlàntic (espècie de la que existeixen més de 4000 exemplars solament a Great Skellig) , etc. no vam tenir la sort de veure’n cap d’aprop.El cim està a 218 metres d’alçada, i cal pujar més de 600 (!) “esglaons” per arribar al monestir.Els “esglaons” a vegades són poc estables o estan humits i rellisquen. No val a badar.Aquesta és la floreta més abundant a la illa en aquest temps (Silene Uniflora), espècie marítima pràcticament confinada a Islàndia i a les costes atlàntiques i bàltiques d’Europa occidental.L’erosió ha esculpit algunes roques amb formes sorprenents. Tota l’estona tenim a la vista la Skelig petita.Algunes escenes de la darrera part de la trilogía de Star Wars van ser filmades en aquesta illa.Comencen a insinuar-se vestigis de construccions, senyal que ens acostem al monestir.Porta d’accès al monestir. Ja hi hem arribat. Enfront l’oratori.Cel·les, refectori i altres dependències del senzill monestir.
Great Skellig era la llar dels monjos de St. Fionan. Les cabanyes tenen forma rodona per fora però són rectangulars a l’interior, acuradament construides per a evitar que hi entri ni una sola gota de pluja. Es creu que la roca va ser la llar permanent d’uns 12 monjos. Al segle XIII, el clima va començar a canviar, la vida es va tornar molt dura a l’Atlàntic i per aquesta raó, els monjos van deixar la illa i es van traslladar al continent, a Ballinskelligs. Posteriorment, la Skellig Michael es va convertir en un lloc de peregrinació.
El cementiri.Al cap d’una estona iniciem el descens.A part dels ocells, a les illes Skellig també hi ha una important fauna aquàtica: s’ha documentat la presència de foques grises, taurons pelegrins, rorquals d’aleta blanca, dofins i tortugues llaüt entre altres. Ens diuen que a les illes abunden zones aptes per practicar el submarinisme.La verticalitat de tota la illa dibuixa paisatges molt abruptes.Arribem a la base de l’illa, posem fi a la magnífica excursió i ens adrecem cap al petit embarcador.Ens acomiadem de les acolorides roques de Skelig Michael.
“Un lloc increïble, impossible, boig… Et dic que aquest lloc no pertany a cap món on tu i jo hem viscut i treballat: forma part del nostre món oníric…”
George Bernard Shaw. (De la carta a Frederick Jackson parlant-li de la seva excursió a Skellig Michael.)
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
