“El difícil és prendre la realitat i, d’alguna manera, fer-ne una cosa que es converteixi en significativa, sense manipular-la artificialment.”
Richard Kalvar
Gravera després de la pluja
Autor: 6qsite
Tasques de neteja i manteniment
“Estic sempre atent a l’ínfim, al detall infinit que obri una via, que traça una via, quasi no-res…”
Biel Mesquida
El Salt del Quirc
Racó de la vall de Llémena, prop del veïnat de Sant Medir
«Es diu que el gran pintor francès Paul Delaroche, en veure un exemple de les noves imatges realitzades amb la llum per Daguerre, va exclamar: “La pintura ha mort”».
Alex Schlenker
Can Francès.
Un dels molts masos enrunats de la Vall del Llémena.
“Totes les fotografies són un memento mori“
Susan Sontag
Moviment de terres (i 3)
“La fotografia, que té tants usos narcisistes, també és un instrument poderós per despersonalitzar la nostra relació amb el món; i tots dos usos són complementaris.”
Susan Sontag
Moviment de terres (2)
“Es diu que cada fotògraf repeteix sempre la mateixa imatge, una vegada i una altra. I que aquesta imatge és una imatge del jo.”
Max Houghton
Moviment de terres (1)
«La vida sempre es veu millor a través d’un visor: la meva càmera és una espècie d’escapament del món real. No canvio el que hi ha, però el món, d’alguna manera, sembla més interessant i emocionant quan en prenc una imatge.»
David Alan Harvey
Solitud
“En el fons, la fotografia informa sobre qui ets. És la recerca de la veritat en relació amb tu mateix i aquesta recerca de la veritat es converteix en un hàbit.”
Leonard Freed
PARATGES FLUVIALS AMB ALGUES
Un Uluru particular
Aviat farà un any que ens va visitar l’huracà Glòria. Les ribes del Ter i de la riera de Llémena van quedar plenes de troncs d’arbre que van arrencar i arrossegar les seves imponents i turbulentes crescudes, juntament amb altres andròmines que van trobar al seu pas. Els treballs de neteja de les lleres van anar separant la brossa i agrupant els troncs en unes monumentals estibes, algunes de les quals heu vist fotografiades en entrades d’anteriors d’aquesta web. A poc a poc, se’ns van anar fent familiars aquelles piles de troncs i es van anar integrant al paisatge.
Un capvespre d’aquesta tardor vaig tornar a passejar per aquells paratges. M’hi esperava una sorpresa. Tot d’un plegat, en un revolt del camí, vaig veure a uns dos-cents metres un puig, una muntanyeta nova, a la zona on hi havien hagut fins feia poc els troncs apilats. Els raigs del sol ponent la tenyien d’un color vermellós. La textura de la superfície sense vegetació d’aquell turó, juntament amb el color rogenc i la seva forma em van fer exclamar: Òndia! l’Uluru a la Vall de Llémena!!
Feia un parell de setmanes que no passejava per aquesta zona i aquests quinze dies havien estat suficients per a que potents màquines trituradores de fusta convertissin les enormes piles de troncs en aquest Uluru particular. Pocs dies més tard, aquestes tones de biomassa van desaparèixer i en aquests moments, segurament transformades en pellets, el meu Uluru particular deu escalfar un grapat de llars…
“Sentir i fotografiar allò que ens fa vibrar no ens assegura que els altres sentiran el mateix en veure la imatge. Però una vegada s’ha descobert què és el que volem despertar en els altres, el saber que hom pot anar a les palpentes mentre ho intenta, constitueix ja un desafiament”.
Minor White