VÍCTIMES DEL GLÒRIA

El gener de 2020 un temporal d’infausta glòria -a qui van posar precisament el nom de Glòria- deixava al seu pas 4 morts a Catalunya i 13 a la resta de l’Estat, a més de prop d’un centenar de ferits. Rius i torrents van sortir de mare provocant múltiples inundacions i destrosses. La circulació per tren o per carretera va resultar greument afectada per esfondrament de ponts, talls de camins i vies a causa d’abundants esllavissades de talussos i per l’acumulació de roques, troncs i altres objectes. També van resultar greument afectats els subministaments bàsics de llum, aigua i telefonia.

Lamentablement, pels boscos del Rocacorba, dos anys més tard, resten encara insepultes, corsecades, nues i despentinades, algunes -massa- víctimes d’aquella desgràcia. Voldriem creure que aquesta vegada el tipus de sepeli i el ritus funerari que acostumem a reservar per a aquestes ocasions, no serà una vegada més la “icineratio in situ”, per tal de no afegir-hi encara un grau més de patiment i de sinistre infortuni. Elles, les insepultes víctimes i les seves famílies, resignadament esperen que arribi el moment. Potser l’estiu vinent. Mentrestant sobrevolen l’improvitzat tanatori, tot xisclant, uns ocellots negres i lluents. Se sent com una olor de fum, de socarrim…


“Una societat que imposa com a norma l’aspiració a no viure mai privacions, fracassos, angoixes, dolor, pànic, on la mort mateixa es té no per una cosa natural i inevitable sinó per una calamitat cruel i immerescuda, crea una tremenda curiositat sobre aquests esdeveniments; i la fotografia satisfà parcialment aquesta curiositat“.

Susan Sontag


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EL PONT DE L’AURORA (4 de 4)

El nom del Pont de l’Aurora no va ser escollit irònicament per tots aquests retards i peripècies en l’execució del projecte. Va ser a petició dels veïns, en memòria de la fàbrica de paper d’aquest mateix nom, desapareguda ja fa temps, que es va instal·lar en aquest paratge el 1845. Sembla que l’Aurora no va fer sempre paper, va fabricar més tard bateries i fins i tot material bèl·lic durant la guerra del 36. Finalment va ser una central elèctrica que va durar fins a l’epoca de la concentració hidroelèctrica i el naixement dels grans oligopolis d’aquest ram.


“La veritat, en art, no és el que l’artista creu, ni el seu sistema de valors, ni les seves opinions, sinó allò que, de la seva obra, potser sense ell saber-ho, transforma el lector.”

Jaume Cabré


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EL PONT DE L’AURORA (3 de 4)

Com deiem al post anterior, el pont va entrar en funcionament set anys més tard del previst. Inicialment es volia començar les obres el 2007 i tenir-lo acabat el 2008, però la construcció del pont no es va iniciar fins el 2010. La data de posada en funcionament encara es va retardar més, ja que les darreres previsions eren que estaria acabat la tardor del 2012 i no van acabar les obres fins tres anys més tard. Un dels últims entrebancs va aparéixer quan el pont ja estava molt avançat: els operaris ja l’havien començat a asfaltar quan van veure que hi havia massa vibracions! Això va obligar a canviar el forjat.


“De vegades, la brúixola creativa, l’orgull ferit i un ego fràgil s’assemblen. Tots volen que et posis a prova. Com pots saber a qui obeeixes?“

Kae Tempest


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EL PONT DE L’AURORA (2 de 4)

Va entrar en funcionament, set anys més tard del previst, el 31 de març de 2015 a primera hora el matí, sense cap inauguració oficial. La inauguració estava fixada la setmana anterior però es va haver de cancel·lar ja que s’havien declarat tres dies de dol per la tragèdia aèria als Alps de l’avió de Germanwings que feia la ruta Barcelona-Düsseldorf.


“Els humans lluitam a les totes contra la mort, amb la cosa més humana, amb la creactivitat: no creativitat, sinó creactivitat“

Biel Mesquida


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EL PONT DE L’AURORA (1 de 4)

Aquest és el pont més nou que té Girona per passar el Ter. També és el més llarg: prop de mig quilòmetre. L’obra -feta i pagada per l’Estat- millora l’accès nord a Girona i permet que els vehicles de l’AP7 que circulen cap a la Costa Brava Centre no hagin d’entrar a la ciutat. L’estructura del pont, que hi ha qui l’ha qualificat d’escultòrica, única i singular pel seu disseny, m’ha animat a fer una sèrie d’imatges més llarga de l’habitual, de manera que la publicaré en quatre lliuraments, en dues setmanes.


“La juguera, que diuen els mallorquins. Les ganes de jugar és un dels motors de l’art. Jugar és una activitat molt guapa. És complex perquè la vida és un joc, però no és cap broma“.

Enric Casasses


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


PRECURSORs/es

Precursor/a: Que assenyala o anuncia l’adveniment d’alguna cosa. En aquest cas, semblaria que es tracta d’alguna cosa joiosa, perfumada, lluminosa, refulgent, acolorida, suau, fragant, vivificant, balsàmica, brillant, rutilant, tendra, vigoritzadora, festiva, riallera, resplendent, gràcil, bufona, delicada, energètica, tonificant, alegre, joliua, aromàtica, alada…

Amén! Així sia, i que sia de bona hora! Vinga l’adveniment! Aviat! En breu! Abans de gaire! De pressa! Prompte! Tot seguit! Dit i fet! De seguida! Ara mateix! Leri-leri! Ràpid! Prest! Urgent! Ja! Ara mateix! Immediatament! Vaa home! A la una… a les dues… a les tres!

La flor de l’Ametller (Amygdalus communis.)
Flor d’Ametller (Amygdalus communis.)
Ametller (Amygdalus communis.)
Ametller (Amygdalus communis.)
La flor de l’Ametller amb una ametlla de l’any passat (Amygdalus communis.)
Camèlia (Camellia japonica.)
Marfull (Viburnum tinus.)
Codonyer del Japó (Chaenomeles japonica.)
Mimosa (Acacia dealbata)

“Si l’art figuratiu s’ha regenerat a través de la forma i del color pur, de la mateixa manera la fotografia, si pretén ser alguna cosa més que una simple còpia de la naturalesa ha de recordar-se dels seus mitjans de creació elementals per, d’aquesta manera, trobar en ells una forma d’expressió específicament fotogràfica, adaptada a la seva època“

Otto Steinert


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


AJUTS O LLIGAMS?

Ull viu als recolzaments i favors que, en els bons temps -com quan aquestes despulles d’heura eren plantes joves i vigoroses- permeten i ajuden a prosperar, a pujar amunt, a ascendir per damunt dels altres, però que a poc a poc, de manera progressiva i implacable, s’incrusten tan endins que escanyen i engrillonen la llibertat en totes les seves formes i manifestacions.


“Ser artista és, en primer lloc, ser lliure. Sense llibertat no pot existir creativitat ni coneixement“

César Manrique


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


GIRONA DES DEL TER

La transparència una mica fantasmal de la Catedral i de la torre de l’esglèsia de Sant Fèlix (que constitueixen el perfil més tòpic de la ciutat de Girona), darrere de la trama dels branquillons dels arbres de la riba del Ter, dona a l’escena un aire fantàstic, romàntic i intemporal, que he intentat potenciar encara més amb aquest bitò blau/magenta.


“La fotografia pot ser com un mirall on es reflexa la vida i com en el cas d’Alícia en el País de les Meravelles, el mirall es pot travessar i trobar-hi un altre món amb la càmera”.

Tony Ray-Jones


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


FAMÍLIA

Grup escultòric “La Família” realitzat per Xavier Corberó, instal·lat el 1997 al parc de Les Ribes del Ter, Girona (Catalunya).

Destaca el contrast d’alguns detalls fets amb estil hiperrealista, com ara les sabates de la nena o el cistell de picnic.

(El gosset que em borda -“extra” excepcional i inesperat- va saber posar-se al punt exacte on el volia!)


“L’art ens pot fer viure més. Quan la cultura no és cura de la vida, és cultura? Quan la cultura no intensifica la vida o no l’acreix, és una falsificació de si mateixa.”

Josep Maria Esquirol


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.


CASTELL D’AVINYONET DE PUIGVENTÓS (ALT EMPORDÀ, CATALUNYA)

Castell d’estil romànic, construït al segle XII. Fou una comanda de l’ordre dels Templers. En quin moment de la història es devia inventar aquesta moda de tapiar les portes dels edificis deshabitats per protegir-los dels okupes?


“El fotògraf imagina una imatge i si aquesta imatge no existeix la crearà, com ho fa un director de cinema”

Pedro Luís Raota


IMPORTANT: Gaudiu les imatges directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone si les voleu veure com cal. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.