Benzinera


“La imatge-acte fotogràfic interromp, deté, fixa, immobilitza, separa, controla la durada no captant més que un sol instant. Especialment, de la mateixa manera, fracciona, descompta, extreu, aïlla, capta, retalla un tros d’extensió. Així la foto apareix, en el sentit fort, com una tallada, un retall únic i singular d’espai-temps, literalment tallat del natural.[…] Pot dir-se que el fotògraf sempre treballa a ganivet, passant en cada enfocament en cada presa, en cada maniobra el món que l’envolta pel tall de la seva navalla.”

Phillipe Dubois

La resiliència dels febles

Freixe sentenciat. La creu, aquí no és un signe de salvació, ni de victòria (in hoc signo vinces). Algú li té jurada i aquest algú ja està esmolant l’eina.
Una canya, quasi morta i seca del tot, rebrolla ufanosa en un bram de vida urgent, de lluita esperançada.

En moltes ocasions considerem que les fotografies vénen de fora cap a dins, però personalment sento que fotografiem amb l’ànima: de dins cap a fora. Tot el que ocorre en la nostra vida influeix en la forma en què observem el món, i en conseqüència, això és el que expliquem a través de les nostres imatges“.

Esteban Toro

Sequera

Ja fa una colla de dies que tenim en aquest estat la riera del Llémena…
Fa uns mesos que tenia aquest altre aspecte, recordeu? Cada any, a l’estiu, afluixa molt el cabal d’aigua, però jo no recordo una temporada tan llarga, tan seca…

La fotografia s’ha desmaterialitzat i s’ha convertit en pura informació que circula per les nostres actuals xarxes comunicatives. Aquesta metamorfosi del mitjà és un dels més singulars i destacats canvis que ha significat la introducció de la fotografia electrònica“.

Daniel Canogar

Som més iguals que diferents

De la més senzilla a la més sofisticada...
Que potser no són totes més iguals que diferents? No són totes flors?
Tots som més iguals que diferents.

“Sóc jueu. No té ulls un jueu? No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?… Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem?”

William Shakespeare (El mercader de Venècia)