Abatudes i assedegades les espigues d’ordi vinclen el cap davant la dissort.Imploren, pidolen a un cel totpoderós i indiferent un raig d’aigua per sobreviure.Les que estan a la part més obaga del tros, les que estan més a prop de l’ombra dels quatre arbres del marge, encara no torcen el coll del tot.El blat, sempre més arrogant, manté dempeus la seva dignitat malgrat l’abundància de fulles mortes.I només quan mor vincla l’esquena.Mentrestant, enmig del camí, en el lloc més aspre, sec i dur, un tendre brot de canya ens dóna tota una lliçó d’esperança i convicció en la lluita per la vida i la llibertat.
«Jo no faig art polític, però crec que el meu treball sí que té una dimensió política, encara que no des de la lectura més evident, com és obvi.[…] És un intent d’aportar senzillesa, neteja i lleugeresa enfront de tot allò obtús que hi ha allà fora».
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Poetic beauty…
Me gustaLe gusta a 1 persona
… and a dramatic point due to the drought! 😢
Me gustaMe gusta
Beautiful barley! Excellent captured! Little cute Flowers! 👌👌
Me gustaLe gusta a 1 persona
Thanks Priti! 🙏🏼
Me gustaMe gusta
💐💐
Me gustaLe gusta a 1 persona