“Avui en dia, ja no em preocupa la fotografia com una forma d’art. Crec que és potencialment el millor mitjà per explicar l’home; a si mateix i al seu proïsme”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Visita al Museu de Ceràmica Terracotta de la Bisbal d’Empordà (Catalunya). Aquest museu, pel fet d’estar ubicat en una antiga fàbrica de ceràmica, permet observar tot un seguit d’interessants elements arquitectònics i materials característics de la producció ceràmica industrial: basses de colar la terra, dipòsits d’argila i engalba, forns, xemeneies, etc. Aquest post mostra una mínima part del contingut del museu. Al mateix temps, entre altres activitats, s’hi fan exposicions temporals de ceràmica contemporània.
Instal·lació “Jardí de rajoles” de l’artista Pere Noguera
“Olles pardaleres” (nius artificials de ceràmica per a ocells) instal·lats pels arquitectesEscribà&Nadalen el llarg període de rehabilitació de l’edifici (2008-2020).
Vista cenital de la instal·lació “Paisatge. Pols d’argila” de l’artista Pere Noguera
Fragment de la instal·lació “De la sordesa del laberint” Homenatge aJoan Brossade l’artista Pere Noguera (any 2000)
Una altra instal·lació de Pere Noguera.
Alguns dels forns per coure ceràmica que es poden veure al Museu Terracotta.
Porta d’entrada a un dels forns.
Interior del forn.
Càntirs i atuells diversos.
“Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen (…) una educació únicament dirigida a obtenir coneixements abocats a solucions tècniques és perniciosa, perquè un home tarat i saberut resulta doblement perillós. I al món li calen homes honestos (una cosa important que s’ensenya però no s’aprèn…)”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“La fotografia també és una eina meravellosa per desenvolupar nivells més alts d’empatia. En capturar la bellesa, les complexitats i els matisos únics de diferents persones, cultures, entorns i llocs, podem començar a apreciar perspectives diferents de les nostres.“
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Visita a la impressionant fortalesa/catedral gòtica de Sainte-Cécile d’Albi (regió d’Occitània, departament del Tarn, França), considerada el major edifici de maons del món. Construïda durant els segles XIII i XV, ofereix un fort i sorprenent contrast entre el rigor exterior d’una arquitectura defensiva (molt necessària atesa la repressió que va sofrir el moviment càtar) i la riquesa interior, que és d’una sumptuosa decoració.
“El que veiem canvia el que sabem. El que coneixem canvia el que veiem”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Interior del castell d’Aughnanure, comtat de Galway, a l’oest d’Irlanda. Va ser construït per la família O’Flaherty a finals del segle XV.
Detall d’un panel explicatiu
“Estic més interessat en una fotografia quan està “inacabada”, quan una fotografia és suggerent i provoca una conversa o una reflexió. Hi ha imatges que estan tancades, acabades; en aquestes no hi ha manera…“.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Exteriors del castell d’Aughnanure, comtat de Galway, a l’oest d’Irlanda. Va ser construït per la família O’Flaherty a finals del segle XV.
“En la mesura del possible, treballo per instint. Fer fotos s’assembla a un joc improvisat. Sento que com més espontània i no planificada és una fotografia, és més viva, més passa de mostrar-se a existir.“.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Conques-en-Rouergue és un petit i preciós municipi situat a la vall del Lot, al departament de l’Aveyron (regió d’Occitània, França), just per on passava l’antic camí de sant Jaume, concretament el ramal que anava de Nostra Senyora del Puy fins a Roncesvalles.
Vista de l’absis de l’església abacial de Santa Fe de Conques (segle XI-XII). Fins a meitat del segle XVI hi va haver una comunitat benedictina que havia arribat a acollir més d’un centenar de monjos en els moments de més esplendor de l’abadia, a inicis del segle XII, que és quan es construeix l’església, el claustre i altres dependències.Façana principal de l’església romànica de Santa Fe on es pot apreciar el magnífic timpà del pòrtic.El timpà és una representació del judici final i conté un total de 124 personatges, molts d’ells -tant els sants com els pecadors- són identificables pels símbols o els objectes que traginen, o pel tipus de tortura que reben. Exactament a sota del Pantocràtor un àngel i un dimoni pesen en unes balances les ànimes i decideixen si van al cel (al sí d’Abraham), o van a l’infern. A la dreta del Pantocràtor, els justos; a l’esquerra, els pecadors. És evident la intenció “pedagògica” i adoctrinadora d’aquest aterroritzant “còmic de pedra” medieval.El Pantocràtor.La desfilada dels justos, precedida per la Verge Maria i Sant Pere.L’àngel i el dimoni es miren en la bifurcació de l’entrada al cel o a l’infern, cadacú tenint cura dels seus.Llucifer presidint l’infern, mira fixament l’espectador assenyalant-li amb l’índex i una rialla el lloc de l’infern que l’espera si no segueix el recte camí. Es veuen els adúlters lligats pel coll, l’avar que no deixa la bossa de monedes ni quan l’estan penjant, etc.Altres vistes terrorífiques dels càstics dels condemnats; al mentider i/o calumniador, per exemple, li arrenquen la llengua mentre es crema al foc etern.
“PECCATORES TRANSMVTETIS NISI MORES IVDICIUM DVRUM VOBIS SCITOTE FUTURUM” (Pecadors, si no canvieu la vostra manera de viure, adoneu-vos de la duresa del judici que vindrà).
Inscripció a la base del timpà.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
