ELS COLORS DE L’OMBRA


“L’interior només és important si ets una croqueta.”

Lou Reed


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


VI·VENT

Diumenge passat es va inaugurar a Capmany VI·VENT, un primer esborrany del que es vol que arribi a ser l’ Espai del Vi de l’Empordà, dissenyat a la manera d’un museu contemporani i ubicat a una nau de El Parral, l’antic Sindicat, que és el celler cooperatiu més antic de l’Empordà (1916).

Detall d’una de les antigues tines que són els dipòsits de fermentació del most.

Les tines es poden visitar per dins. Els murs estan plens d’inscrustacions dels cristalls dels tartrats del vi.

S’han comunicat entre si les tines i s’ha aprofitat l’interior per a fer-hi un espai de projecció d’audiovisuals.


“Es necessita molta imaginació per a ser un bon fotògraf. Necessites menys imaginació per a ser pintor perquè pots inventar coses. Però en fotografia tot és tan corrent… es necessita mirar molt abans d’aprendre a veure l’extraordinari.”

David Bailey


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


EN RECORD DE MIQUEL RUIZ (1954-2023)

Avui fa un any que ens va deixar Miquel Ruiz i Avilés, fotoperiodista fundador de Fotògrafs per la Pau i promotor incansable d’iniciatives solidàries amb víctimes de la guerra, d’epidèmies o de qualsevol catàstrofe o injustícia. Com deia el seu amic Tino Soriano a la necrològica que va publicar la web del Sindicat de la Imatge UPIFC: Ha marxat calladament, malgrat el soroll reivindicatiu que mai va deixar de professar en vida. Un breu text que cloïa amb aquest desig que també fèiem nostre: Que la travessia el porti al paradís dels fotògrafs irreverents i de les persones imprescindibles.


Amb motiu del trist aniversari de la matança de Srebrenica (juliol de 1995), en Miquel difonia cada any, aquest recull de fotografies titulat: “Srebrenica, el silenci de la memòria” que és un emotiu testimoni de la seva experiència a Bòsnia.

SREBRENICA, EL SILENCI DE LA MEMÒRIA (cliqueu damunt la imatge per a veure’n tota la col·lecció)

El juny de 2020 vàrem tenir el goig d’editar i publicar en aquesta pàgina web el seu llibre “Viatge al cor de la malària”:

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és malaria.png

A més de l’edició del llibre “Viatge al cor de la Malària” i de difondre altres treballs seus en aquesta mateixa web, vam tenir la sort de col·laborar directament en altres projectes, participant així del compromís i de l’entusiasme encomanadís que el caracteritzava. Recordem, per exemple, que els anys 2014 i 2015, des de l’Associació POPULART vàrem organitzar una exposició itinerant de llibres d’artista sota el títol EXILIS per commemorar el 75 aniversari de l’exili republicà i afavorir la reflexió pública sobre el drama que suposen tots els exilis. Doncs bé, en Miquel hi va estar present i de manera molt activa amb una instal·lació a partir de la seva maleta de dibuixos dels nenes i nens de Sarajevo.

En els seus darrers anys, malgrat les moltes limitacions que li ocasionaven les seqüeles dels ictus que havia patit, continuava fent unes fotografies magnífiques i mantenia jove i fresc el seu esperit emprenedor i generós. Tot compartint un arròs amb ell a Can Joan d’Adri no calia esperar a la sobretaula per a veure’t aclaparat pel seu doll de noves propostes i projectes entusiastes.

El seu record roman i romandrà ben viu entre els qui el vam conéixer i estimar, però no des de la pena, sinó des de l’alegria del llegat que deixa en tots nosaltres, tal com encertadament va manifestar la seva família.


(Les imatges d’aquesta publicació van ésser preses a la instal·lació que acompanyava l’acte d’homenatge que se li va fer com a fundador del MIRADOR PHOTO GARRIGÀS el 23 de setembre de 2023)


Fem a continuació un recull documental que us permetrà coneixer millor a en Miquel:

  • Entrevista de l’any 1998 a Miquel Ruiz, president de Fotògrafs per la Pau, a càrrec d’Esteve Puigsegur, al programa “Comencem bé” de Televisió de Girona. (ENLLAÇ)
  • Mor el fotoperiodista Miquel Ruiz. Diari de Girona, 05/02/2023. (ENLLAÇ)
  • Tino Soriano: Mor el company Miquel Ruiz. UPIFC. 05/02/2023. (ENLLAÇ)
  • El Col·legi de Periodistes de Catalunya va nomenar el passat set de febrer sis col·legiats d’honor en reconeixement a la seva trajectòria professional, entre ells Miquel Ruiz a títol pòstum. (ENLLAÇ Comença el lliurament de l’acreditació a la família d’en Miquel i la glosa -molt entranyable i rica d’anècdotes- de la seva figura a partir del minut 52:19).
  • Josep Mª Fonolleras: Miquel Ruiz, un baluard. El PuntAvui, 10/02/2023 (ENLLAÇ)
  • Diputació de Girona: «Miquel Ruiz Avilés (1954-2023). “La càmera com a arma solidària» Acte d’Homenatge. 14/03/2023. (ENLLAÇ)
  • Mirador Photo Garrigàs: Homenatge a Miquel Ruiz 23/09/2023 (ENLLAÇ)
  • Viquipèdia: Miquel Ruiz (ENLLAÇ)
  • INSPAI, Centre de la Imatge Diputació de Girona. Fons Ruiz. (ENLLAÇ); per veure les 2.053 imatges del Fons, clicar aquí i escriure el seu nom a la finestra de cerca.
  • VIDEO: “Miquel Ruiz una altra manera de captar el món (1979-2013)” (ENLLAÇ)
  • LLIBRE: Publicacions de la Diputació de Girona. Miquel Ruiz Avilés. Una altra manera de captar el món 1979-2013. (ENLLAÇ)
  • Per visitar la pàgina Flickr d’en Miquel i veure més fotografies seves cliqueu AQUÍ

L’ESGLÉSIA DE SANT GREGORI (GIRONÈS, CATALUNYA)

Vistes de l’església vella del poble (romànica, del segle XI amb diverses ampliacions i reformes posteriors) ubicada en un veïnat a dos km. del nucli urbà.


“La càmera mostra alguna cosa més que una imatge, també mostra el fotògraf.”

Steve Coleman


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


LA POLLANCREDA

Imatges obtingudes en una passejada per la riba del Ter a Celrà (Gironès, Catalunya). Per les vores del baix Ter és freqüent trobar aquests boscos artificials que criden l’atenció per la seva esbeltesa i ordenada distribució en files perfectes.


“Malgrat tots els cànons, de totes les lleis inflexibles, de tota la perfecció tècnica, aquesta potència inventiva, aquesta tensió genètica que desafia l’anàlisi és el que determina el caràcter de cada obra d’art.”

Laszlo Moholy-Nagy


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


NIT DE JAZZ

    Imatges del concert de dissabte passat, 13 de gener, al Sunset de Girona, a càrrec de

Ignasi Terraza Guitar Trio

Ignasi Terraza piano, Carla Motis guitarra i Albert Martínez contrabaix.


“El jazz és el meu llenguatge perquè és sinònim de llibertat i creativitat. Et permet fer una música sofisticada de molts colors. Tens el bagatge de la música contemporània, però sempre hi ha lloc per la improvisació. I després el que m’agrada més és el swing, el ritme, que et mou i commou. El swing que et fa moure el cos i t’arriba al cor perquè estàs gaudint plenament del que interpretes i escoltes.”

Ignasi Terraza

Adjuntem la gravació completa (en quatre vídeos) d’un interessant programa “Jazz a l’estudi”, amb Ignasi Terraza, emès per TV3 ara fa deu anys, també acompanyat de dos músics més, però en aquest cas no és un trio amb guitarra sinó que és el trio de jazz clàssic: piano, bateria i contrabaix. Si us ve de gust, cliqueu damunt dels enllaços per accedir-hi:

Primera part: https://youtu.be/lDCUwJeDY2I?si=ojq1Z934Y3ORMRNC

Segona part: https://youtu.be/znCYX0N20E8?si=bWDwVgkfvcBzNt-g

Tercera part: https://youtu.be/o9c9AKS6dmA?si=ou4ar-qSi860SmBI

I la darrera: https://youtu.be/HjHOk8S7L-s?si=MeTHp8nxDXIO5DnQ



IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


STREET ART

Imatges obtingudes al barri de Santa Eugènia (Girona, Catalunya)


“La bellesa és amarga i són difícils els camins que ens hi porten, inclements.”

Narcís Comadira


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


SANT ANDREU DE PEDRINYÀ

Esgésia romànica del segle XI. El veïnat de Pedrinyà (20 habitants) pertany al municipi de La Pera. (Baix Empordà, Catalunya)


“La majoria de fotògrafs sempre han tingut una confiança gairebé supersticiosa en l’afortunat accident.”

Susan Sontag


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


SEQUERA PERSISTENT

Imatges obtingudes en una passejada per la Vall del Llémena, pel Pla de Sant Joan i els paratges entorn del cràter del volcà anomenat Banya de Boc.

(Sant Martí de Llémena, Gironès, Catalunya)


“La bellesa és amarga i és allà, pura, incontaminada, i ens espera.”

Narcís Comadira


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.


SOQUES I ARRELS

Imatges obtingudes en una passejada per la Vall del Llémena, pel Pla de Sant Joan i els paratges del cràter del volcà anomenat Banya de Boc.

(Sant Martí de Llémena, Gironès, Catalunya)


“La bellesa és amarga perquè ens fa veure tal com som.  Només el desig d’apressar-la ja ens fa mal.”

Narcís Comadira


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.