“Si saps trobar esperit en allò esborrat, menjat pel temps i les batalles del temps, erosionat, allò que no és mirador, potser arribaràs a la fita com quan Miquel Àngel treia una escultura de dedins un tros de marbre de Carrara: el vertigen”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Pep Guardiola, català, entrenador del Manchester City Futbol Club ha estat investit la setmana passada doctor honoris causa per la Universitat d’aquella ciutat. En el bonic i sentit discurs d’agraïment ha demanat la implicació de tothom per aturar el genocidi de Gaza. No em puc aguantar les ganes de reproduïr aquest fragment, és la meva gota d’aigua:
“És molt dolorós el que veiem que està passant a Gaza. Em fa mal a tot el cos. I deixeu-me ser clar: no es tracta d’ideologia, no és qüestió de si tinc raó o no: això va d’amor a la vida. De preocupar-nos pels veïns.
Potser quan veiem nens de quatre o cinc anys morint en bombardejos o en hospitals que ja mai més seran hospitals podem pensar que això no és cosa nostra. D’acord, està bé. Però compte, perquè els propers nens de quatre o cinc anys seran els nostres. Perdoneu, però quan cada matí veig el malson dels infants de Gaza penso en els meus fills: la Maria, el Màrius i la Valentina. I tinc molta por.
Potser aquesta imatge ens sembla molt lluny del que vivim ara, i us podeu preguntar què podem fer-hi. Això em fa pensar en una història: un bosc està en flames i tots els animals estan aterrits, indefensos. Però un ocell petit va i ve des del mar portant gotes d’aigua al bec. Una serp se’n riu i li pregunta: “¿Per què ho fas? Mai apagaràs l’incendi”. L’ocell respon: “Sí, ja ho sé”. “Llavors, ¿per què ho continues fent?”, li pregunta la serp. “Només estic fent la meva part”, respon l’ocell per últim cop. L’ocell sap que no apagarà el foc, però es nega a no fer-hi res.
En un món que sovint ens diu que som massa petits per marcar la diferència, aquesta història em recorda que el poder d’un individu no té a veure amb l’abast que té el que fa, sinó amb la tria que fa. De plantar cara i negar-se a quedar-se en silenci en els moments més importants”.
” Bona part del treball artístic implica transgredir, oblidar, soscavar i erradicar normes que ni tan sols érem conscients d’estar seguint.”
Rick Rubin
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“Avui en dia, ja no em preocupa la fotografia com una forma d’art. Crec que és potencialment el millor mitjà per explicar l’home; a si mateix i al seu proïsme”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Visita al Museu de Ceràmica Terracotta de la Bisbal d’Empordà (Catalunya). Aquest museu, pel fet d’estar ubicat en una antiga fàbrica de ceràmica, permet observar tot un seguit d’interessants elements arquitectònics i materials característics de la producció ceràmica industrial: basses de colar la terra, dipòsits d’argila i engalba, forns, xemeneies, etc. Aquest post mostra una mínima part del contingut del museu. Al mateix temps, entre altres activitats, s’hi fan exposicions temporals de ceràmica contemporània.
Instal·lació “Jardí de rajoles” de l’artista Pere Noguera
“Olles pardaleres” (nius artificials de ceràmica per a ocells) instal·lats pels arquitectesEscribà&Nadalen el llarg període de rehabilitació de l’edifici (2008-2020).
Vista cenital de la instal·lació “Paisatge. Pols d’argila” de l’artista Pere Noguera
Fragment de la instal·lació “De la sordesa del laberint” Homenatge aJoan Brossade l’artista Pere Noguera (any 2000)
Una altra instal·lació de Pere Noguera.
Alguns dels forns per coure ceràmica que es poden veure al Museu Terracotta.
Porta d’entrada a un dels forns.
Interior del forn.
Càntirs i atuells diversos.
“Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen (…) una educació únicament dirigida a obtenir coneixements abocats a solucions tècniques és perniciosa, perquè un home tarat i saberut resulta doblement perillós. I al món li calen homes honestos (una cosa important que s’ensenya però no s’aprèn…)”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
“La fotografia també és una eina meravellosa per desenvolupar nivells més alts d’empatia. En capturar la bellesa, les complexitats i els matisos únics de diferents persones, cultures, entorns i llocs, podem començar a apreciar perspectives diferents de les nostres.“
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Visita a la impressionant fortalesa/catedral gòtica de Sainte-Cécile d’Albi (regió d’Occitània, departament del Tarn, França), considerada el major edifici de maons del món. Construïda durant els segles XIII i XV, ofereix un fort i sorprenent contrast entre el rigor exterior d’una arquitectura defensiva (molt necessària atesa la repressió que va sofrir el moviment càtar) i la riquesa interior, que és d’una sumptuosa decoració.
“El que veiem canvia el que sabem. El que coneixem canvia el que veiem”.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Interior del castell d’Aughnanure, comtat de Galway, a l’oest d’Irlanda. Va ser construït per la família O’Flaherty a finals del segle XV.
Detall d’un panel explicatiu
“Estic més interessat en una fotografia quan està “inacabada”, quan una fotografia és suggerent i provoca una conversa o una reflexió. Hi ha imatges que estan tancades, acabades; en aquestes no hi ha manera…“.
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
