“Fer art, per a mi, és “només” mirar les mateixes coses amb uns altres ulls”
Jaume Cabré
Autor: 6qsite
Sequera
“La fotografia s’ha desmaterialitzat i s’ha convertit en pura informació que circula per les nostres actuals xarxes comunicatives. Aquesta metamorfosi del mitjà és un dels més singulars i destacats canvis que ha significat la introducció de la fotografia electrònica“.
Daniel Canogar
Som més iguals que diferents
De la més senzilla a la més sofisticada...
Que potser no són totes més iguals que diferents? No són totes flors?
Tots som més iguals que diferents.
“Sóc jueu. No té ulls un jueu? No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?… Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem?”
William Shakespeare (El mercader de Venècia)
Devesa B&W
“El color m’agrada però rebutjo la saturació excessiva. Jo prefereixo el blanc i negre. És més interessant. Potser és perquè em millora les fotos…”
Vicente López Tofiño
STILL LIFE A LA VITRO
Com que dubtava… us he enviat els dos exercicis… però ara ja no dubto tant…
Em sembla que és millor el segon, oi que sí?
“Hi ha dos camins diferents en la fotografia: l’utilitari i l’estètic, la meta de l’un és el registre dels fets i la de l’altre l’expressió de la bellesa”.
Charles H. Caffin
Tites, tites…
“Hi ha quelcom de depredació en l’acció de fer una foto. Fotografiar persones és violar-les, doncs les veiem com mai es veuen a si mateixes, les coneixem com mai poden conèixer-se; transforma a les persones en objectes que poden ser posseïts simbòlicament […] És la més suau de les depredacions, amb l’objecte de documentar una realitat oculta, és a dir, una realitat oculta per a ells…”
Susan Sontag
La màquina de fer somnis
“A vegades, a la nit, quan estic en el límit entre el somni i la vigília, puc entrar per una porta a la meva infantesa i tot està com estava llavors, amb les llums, les olors, els sons, i la gent… Recordo el carrer silenciós on vivia la meva àvia, l’agressivitat del món de la gent gran, el terror pel desconegut i la por a les tensions entre el meu pare i la meva mare”
Ingmar Bergman
Te’n recordes…?
…de quan els blats trencaven el color tímidament, sense gosar daurar-se del tot encara, allà, cap a la Novella Alta, camí de Linyola…
…sempre acompanyats d’un fràgil tremolor, tacat de sang, de les puputs?
Te’n recordes que quan erem petits, al Pla d’Urgell anomenavem “puput” a aquesta flor?
I de la dolçor embriagadora dels xuclamels que ens anunciaven que ja estava al caure el temps de les cireres…
Te’n recordes…?
(Ara que me n’adono: te’n recordes si hi havia xuclamels a Ponent?)
“En l’aparell fotogràfic hi ha un sorollet que enclou en si mateix una cacera llarga del temps: el clic, en tantes de versions com maquinàries, és el tret que atura la temporalitat per conservar-la, per amidar-la i per sentir-la…”
Biel Mesquida
Murals
El sostre del Teatre Municipal de Girona
“En el fons, la fotografia informa sobre qui ets. És la recerca de la veritat en relació amb tu mateix i aquesta recerca de la veritat es converteix en un hàbit”
Leonard Freed