En aquestes fotos de les composicions és en les que més a prop (i més a gust!) em trobo del meu concepte i pràctica anterior de la pintura.
Segurament per això em dona tanta satisfacció “descobrir-les” (trobar-me-les) i clicar l’obturador.
Són com projectes de futurs quadres meus que venen a la meva cerca i captura fins al moment d’entrar a l’iphone.
Són com quadres no nats, o potser zombies, que esperen pacientment ajaguts a un marge, en un camí, en una paret anònima i miserable, en una porta vella i atrotinada, etc. a que passi jo per allí per donar-los un alé (ben efímer, per cert) de vida.
I llavors, per un instant, tot quadra.
I els comptes et surten.
I et creus que el món està fet a imatge i semblança nostra.
I aquell dia vas a dormir més content i tranquil.
(Fragments de la meva correspondència privada amb l’Artie)
“Sé que he de recular per veure-hi clar, aquell que està massa a prop només veu boira.“
Biel Mesquida
IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.
Els comentaris estan temporalment desactivats.
