EIRE (13)

Publicat el by 6qsite

Excursió a la illa Great Skellig, també anomenada Skellig Michael, a uns 10 Km de la costa, on hi ha un conjunt d’edificis monàstics cristians del segle VI, dedicat a l’arcàngel Sant Miquel del qual, precisament avui, és la seva diada. Aquest monestir fou declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1996 per la UNESCO.

Arribats a la illa i després d’escoltar les instruccions dels guies, iniciem l’ascens cap al monestir cristià del segle VI gaudint d’increïbles panoràmiques.

Tot i que les illes Skellig són conegudes per la seva abundant colònia d’ocells marins, la més important d’Irlanda tant en quantitat com en varietat d’espècies (s’hi troben el mascarell comú, el fulmar, la baldriga pufí, la gavineta de tres dits, el somorgollaire, el gavot, el fraret atlàntic (espècie de la que existeixen més de 4000 exemplars solament a Great Skellig) , etc. no vam tenir la sort de veure’n cap d’aprop.

El cim està a 218 metres d’alçada, i cal pujar més de 600 (!) “esglaons” per arribar al monestir.

Els “esglaons” a vegades són poc estables o estan humits i rellisquen. No val a badar.

Aquesta és la floreta més abundant a la illa en aquest temps (Silene Uniflora), espècie marítima pràcticament confinada a Islàndia i a les costes atlàntiques i bàltiques d’Europa occidental.

L’erosió ha esculpit algunes roques amb formes sorprenents. Tota l’estona tenim a la vista la Skelig petita.

Algunes escenes de la darrera part de la trilogía de Star Wars van ser filmades en aquesta illa.

Comencen a insinuar-se vestigis de construccions, senyal que ens acostem al monestir.

Porta d’accès al monestir.

Ja hi hem arribat. Enfront l’oratori.

Cel·les, refectori i altres dependències del senzill monestir.

Great Skellig era la llar dels monjos de St. Fionan. Les cabanyes tenen forma rodona per fora però són rectangulars a l’interior, acuradament construides per a evitar que hi entri ni una sola gota de pluja. Es creu que la roca va ser la llar permanent d’uns 12 monjos. Al segle XIII, el clima va començar a canviar, la vida es va tornar molt dura a l’Atlàntic i per aquesta raó, els monjos van deixar la illa i es van traslladar al continent, a Ballinskelligs. Posteriorment, la Skellig Michael es va convertir en un lloc de peregrinació.

El cementiri.

Al cap d’una estona iniciem el descens.

A part dels ocells, a les illes Skellig també hi ha una important fauna aquàtica: s’ha documentat la presència de foques grises, taurons pelegrins, rorquals d’aleta blanca, dofins i tortugues llaüt entre altres. Ens diuen que a les illes abunden zones aptes per practicar el submarinisme.

La verticalitat de tota la illa dibuixa paisatges molt abruptes.

Arribem a la base de l’illa, posem fi a la magnífica excursió i ens adrecem cap al petit embarcador.

Ens acomiadem de les acolorides roques de Skelig Michael.

“Un lloc increïble, impossible, boig… Et dic que aquest lloc no pertany a cap món on tu i jo hem viscut i treballat: forma part del nostre món oníric…”


George Bernard Shaw.
(De la carta a Frederick Jackson parlant-li de la seva excursió a Skellig Michael.)

IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.

Els comentaris estan temporalment desactivats.

Desconegut's avatar

Publicat per 6qsite

17 pensaments sobre “EIRE (13)”