MISCEL·LÀNIA D’ESTIU

Surt el sol desprès d’una nit de festa.

Però el sol surt per a tothom.

I quan s’amaga… surt la lluna, també per a tothom, és clar.

Després de segar i batre una mala anyada.

Tanca de xiprer. No he aclarit si el canvi de color d’algunes branques es degut a algun fong o a alguna malaltia…

Saüc pudent (Sambucus ebulus), també anomenat èvol. Molt bonic però molt tòxic.

Segurament les restes del tiberi d’un esparver o d’un falcó.

La porta del molí vell, amb moles de pedra com a catifa d’entrada i també amb una mola gravada a la llinda de 1724.

Composició de la porta del darrere del camió carregat de ferralla.

I com a contrast, una branca minimalista destrossada per les moltes rodes de cotxe que li han passat per damunt.


“El que veiem canvia el que sabem. El que coneixem canvia el que veiem.”

Jean Piaget


IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa automàtica per e-mail als seguidors/es d’aquest bloc, les comprimeix molt i perden molta qualitat.

Els comentaris estan temporalment desactivats.