L’impressor i artista gironí, Bep Marquès (Josep Mª Marquès i Sureda), fou un ciutadà exemplar i un destacat activista en la lluita per la democràcia. Avui, en el desè aniversari de la seva mort, el volem recordar a ell i també a una de les seves obres, de les quals en podeu veure una extensa antologia a la web:
POEMARI I TEXTOS D’EXILI de BEP MARQUÈS
L’any 2014 es va commemorar el 75 aniversari de l’Exili republicà (1939-2014). Un any abans, l’Associació Cultural POPULART va convidar un grup d’artistes (entre ells en Bep Marquès) a participar en una exposició en la qual es mostrés al públic una col·lecció de llibres d’artista sobre el tema “EXILIS”. La proposta convidava els artistes a plasmar creativament les vivències, inquietuds, imaginaris, reflexions… sobre les diverses formes d’exili a les quals, massa sovint, es veuen forçades les persones per raons alienes a la pròpia voluntat.
Tant pel tema com pel fet de tractar-se precisament de fer un llibre, en Bep s’hi va implicar completament des de la seva triple dimensió d’impressor, d’artista i d’activista polític. Des del primer moment, va mostrar el seu entusiasme i va donar tot el seu suport il·lusionat a aquella iniciativa.
Malauradament aquesta obra que va fer per a aquella exposició i que va titular “Poemari i textos d’Exilis” és una obra inacabada. Li va arribar a ell l’hora de l’exili definitiu els dies en què hi estava treballant. La seva intenció era, a més a més, enquadernar-la. Descansi en pau.
Podeu fullejar els plecs que havien de constituir el llibre clicant damunt de la imatge o dels títols de la carpeta.
……….ooooooooooOOOOOXOOOOOoooooooooo……….
Hola Francesc, he escrit a sota de tot, però alguna cosa ha fallat perquè no he acabat de veure cap a on ha anat. Altres vegades deia enviar, però al no dir-m’ho m’he quedat amb les ganes de donar-te les gràcies més efusives per tot el que vares arribar a fer per en Bep, no ho oblido i per això te’n dono mil gràcies més. De no ser per tu, no haguéssim pogut gaudir de tot el que va realitzar en art, durant tot el seu trajecte, i encara que ara faci 10 anys de la seva mort, amb tot el que ens has passat en aquí, es pot deduir d’aquest home que va viure només per poder fer un gir per l’ordre establert, si ho veiés com estem acabant… Mare meva. Doncs això Francesc : Moltíssimes gràcies, i agafo la frase final que en Bep en el seu llibre d’exili, utilitza:” Vèncer l’enyorament”… De Francesc Trabal. es fa molt difícil per mi. Una abraçada D’olors
M'agradaM'agrada
Gràcies Dolors per les teves amables i sentides paraules. Efectivament coincideixo amb tu en que en Pep no estaria gens satisfet “si ho veiés com estem acabant”. Ànim i salut que no faltin. Una altra abraçada.
M'agradaM'agrada