FALGUERES

M’agraden les falgueres (Polypodium vulgare), també anomenades en algunes contrades herba pigotera. Sempre m’han agradat. Quan treuen aquestes espores grogues semblen luxoses joies medievals. Alguna vegada n’he trobat alguna espècie de fulla molt petita i no he pogut resistir la temptació de transplantar-la al jardí de casa en un racó ombrívol. Els agrada molt la humitat i aquest any, pobretes, amb la sequera, ho van passar molt malament. Mireu quina pinta feien a finals de febrer. Ara, per sort de tots, ja s’han pogut refer.

“La imatge-acte fotogràfic interromp, deté, fixa, immobilitza, separa, controla la durada no captant més que un sol instant. Especialment, de la mateixa manera, fracciona, descompta, extreu, aïlla, capta, retalla un tros d’extensió. Així la foto apareix, en el sentit fort, com una tallada, un retall únic i singular d’espai-temps, literalment tallat del natural.[…] Pot dir-se que el fotògraf sempre treballa a ganivet passant en cada enfocament, en cada presa, en cada maniobra el món que l’envolta pel tall de la seva navalla “.
Pierre Bourdieu

IMPORTANT: Si les voleu veure com cal, gaudiu les imatges sempre que pugueu directament a la web i en una pantalla més gran que la de l’smartphone. La tramesa per e-mail les comprimeix molt i perden molta qualitat.