«“L’enigma no existeix”, diu el Wittgenstein del Tractatus, i amb això només va voler dir que el misteri era cosa de la mística, dels “rajos de lluna diürns”. No estic d’acord. La mística no aporta més que mistificació i mistagògia. L’enigma, que no només existeix, sinó que penetra tots els actes del nostre ésser, segueix essent assumpte del discurs, encara que és cert que d’un discurs desvalgut, atacable i que qualsevol babau pot ridiculitzar fàcilment, però que tot ésser humà col·locat davant l’abisme ha de provar i davant el qual ha de respondre. En un discurs circular, repetitiu, esforçant-se sempre per la precisió, però sense aconseguir-la mai, cal pensar sobre el misteri. Es pot parlar de forma poc clara sobre allò que no il·lumina la llum del llenguatge clar (du langage clair). I l’enigma existeix.»
